NETTIE STEVENS

A primer cop d’ull igual aquest nom no et diu gaire gran cosa…

Però resulta que aquesta nina va ser la primera científica que va aconseguir resoldre la pregunta: per què naixem home o dona?

Ep! que hi ha molt mortals que mai s’han fet un pregunta tant trascendental… però igual tenen les connexions neuronals que fan poques sinapsis… coses de la biología.

Aquesta imatge tipus “dagguerrotipe” ja ens mostra una científica… però si observem aquesta:

 ja ens translladem dins un laboratori de fa anys…

Comencem pel principi…

  • Nettie Stevens va néixer a Cavendish (Estat de Vermont als USA) el 7 de juliol de 1861… avui fa 155 anys.Cavendish situació de Cavendish al mapa USA, a l’estat de Vermont

 

  • Era filla de Julia Adams i Efraïm Stevens. La 3ª de 4 germans: 2 nois, que van morir quan eren molt petits, abans que ella nasqués, i 1 noia, Emma.
  • Per postres quan tenia 4 anyets, es va morir la seva mare… el pare es va tornar a casar, i es va traslladar a Westford (Vermont) amb la seva nova esposa (la madastra) i els seus 4 fills.

 situació de Westford al mapa USA

  • A Westford, la Nettie va anar a una escola pública on va demostrar una considerable capacitat per a l’estudi, obtenint notes sempre brillants.
  • Després va realitzar els estudis preparatoris per a la universitat a l’Acadèmia Westford, també a Westford.
  • L’escola, per dir-ho de manera ràpida, era ecléctica i avançada als temps: hi ensenyaven de tot, des de llengua grega a música; hi acceptaven tots dos sexes, i hi havia nois i noies de diverses nacionalitats.
  • Tant la Nettie com la seva germana Emma van obtenir molt bones qualificacions i es van convertir en dues de les tres dones que es van graduar, el 1880, a Westford en un període d’onze anys.
  • Nettie, a més, va demostrar una excepcional capacitat per a la geometria, la química i l’àlgebra.
  • I ja tenim que la Nettie es va convertir en una mestra.
  • Per poder tenir plaça es va haver de traslladar a Lebanon (Nou Hampshire), per ensenyar zoologia, fisiologia, matemàtiques i anglès a l’escola secundària.

 situació de Lebanon al mapa USA

  • Després de tres cursos, va tornar a Vermont per continuar la seva carrera acadèmica.
  • A l’Escola Normal de Westfield (ara és la Westfield State University) a Massachusetts li va costar només dos anys (1881-1883) fer els cursos previstos per quatre, i va acabar amb una excel·lent qualificació. Després de graduar-se, es va veure obligada a treballar per guanyar-se la vida, de mestra d’escola i de bibliotecària.
  • L’escola on va completar els estudis de postgrau com mestre i de bibliotecària, ara és la universitat de Westfield:

http://www.westfield.ma.edu/

  • De totes maneres ella tenia clar que volia ser científica… i el fet de treballar com a mestra i complementar-ho com a bibliotecària era una cosa temporal… tenia el ferm propòsit de cursar una carrera superior i dedicar-se completament a la investigació científica, va dedicar aquests anys a estalviar els diners necessaris per anar a la universitat…. i al cumplir-ne 35, ja tenia Guardiola per anar a la universitat, era l’any 1.896.
  • Es va matricular a la Universitat de Stanford, on va completar tant la seva llicenciatura (1899) com els estudis de màster (1900).

https://www.stanford.edu/

Aquesta universitat fundada per l’empresari ferroviari i governador de Califòrnia, senyor Stanford, que va fer una fundació quan va morir el seu fill hereu de febres tifoidees. El seu lema: “bufa el vent de la llibertat”

  • La seva tesi del seu màster, “Studies on Ciliate Infusoria”, va ser el seu primer treball publicat; va aparèixer als Proceedings of the California Academy of Science.
  • Al principi de la seva estada a Stanford, Stevens va intentar especialitzar-se en fisiologia, però posteriorment es va sentir més interessada per la citologia.
  • Per al màster va realitzar una investigació que incloïa gran quantitat de treball amb el microscopi, dut a terme de forma molt precisa i acuradament detallat, sobre noves espècies de vida marina.
  • Aquesta formació va ser un factor determinant per a l’èxit de les seves posteriors investigacions, que van estar bàsicament dirigides a l’anàlisi del comportament dels cromosomes.
  • I pel 1903, es va doctorar al Bryn Mawr College a Filadèlfia, Pennsylvania, a la mateixa facultat dels dos grans biòlegs americans del moment, Edmund B. Wilson i Thomas H. Morgan. Tot i que el primer ja havia marxat quan va arribar Stevens, la seva influència encara es deixava notar en les aules i en els laboratoris; Morgan, per la seva banda va acceptar ser el seu mestre, incorporar-la al seu equip de recerca i dirigir el seu treball.
  • Durant els primers 6 mesos, Nettie Stevens va demostrar les seves aptituds com a científica. Va descobrir que, encara que la major part de les cèl·lules de la mosca drosòfila eren tan petites que gairebé no es podien estudiar, les de les glàndules salivals tenien una mida inusualment gran; però, més important encara, que els cromosomes d’aquestes cèl·lules eren també molt més grans i perceptibles. Va ser la primera a advertir que calia centrar-se en aquella glàndula de la mosca i no en una altra regió del seu cos per a realitzar estudis cromosòmics.
  • Els seus excel·lents resultats van propiciar que la científica obtingués una beca per estudiar a l’estranger.
  • Va viatjar a Europa en el període comprès entre 1901 i 1902, on va ampliar enormement la seva experiència investigadora.
  • Va treballar amb intensitat a l’Estació de Zoologia de Nàpols i, a més, va passar un temps a l’Institut de Zoologia de la Universitat de Würzburg, al laboratori de Theodor Boveri; a aquest centre hi va retornar el 1908, i hi va romandre durant un any. Boveri estava investigant el problema del paper dels cromosomes en l’herència i, probablement, va ser allí on Stevens va desenvolupar un profund interès en la materia.

https://www.uni-wuerzburg.de/startseite/

  • El 1903 Nettie Stevens va defensar brillantment la seva tesi doctoral, titulada Further Studies on the Ciliate Infusoria, Licnophora and Boveria.
  • Per aquell temps Thomas H. Morgan li va escriure una carta de recomanació on deia:

 « De tots els estudiants graduats que he tingut en els darrers dotze anys, no n’he tingut cap altre que fos tan capacitat i independent com la Srta. Stevens »

Ara bé el + important de la seva obra… resulta que acomençaments del s. XIXè… els biòlegs evolucionistes i filòsofs havien proposat centenars de teories sobre la determinació del sexe… però no acabaven de convèncer.

  • Resumint Nettie Stevens tenia davant 3 hipótesis per a descriure la forma en què un individu es converteix en mascle o femella:
    • que depenia dels factors externs durant el desenvolupament,
    • que el sexe es determinava internament, específicament a través de l’ou,
    • o bé que eren els factors hereditaris el que influïen en la seua determinació.
  • Per aquells anys els investigadors estaven explorant la relació existent entre els cromosomes i l’herència. Tot i que el comportament dels cromosomes ja s’havia descrit i explicat, les especulacions sobre el seu vincle amb l’herència mendeliana encara romania sense confirmació experimental. Existien sospites que l’herència del sexe podria estar relacionada a cromosomes morfològicament diferents, el que insinuava la possibilitat de connectar un tret particular amb un cromosoma específic.
  • Ja plantejat el tema… l’interés de la Nettie Stevens pel problema de com es determina el sexe i la seva relació amb els cromosomes havia començat a cobrar forma en la seva ment al voltant de 1903.
  • Prova d’això és que en aquest any va demanar una beca d’investigació i en la sol·licitud indicava el seu interès en els problemes citològics de l’herència i les seves relacions amb la genètica mendeliana. De fet, la beca li va ser concedida per investigar en concret problemes relacionats amb la determinació del sexe.
  • El 1905 va publicar el seu transcendent treball titulat Studies in Spermatogenesis with Special Reference to the “Accessory Chromosome”, resultat d’una portentosa investigació en l’escarabat Tenebrio molitor. Les seves indagacions la van portar a estudiar la diferenciació cel·lular en embrions i després a l’anàlisi dels cromosomes. Observant aquests últims, la científica va constatar, en primer lloc, que els cromosomes existeixen com estructures parelles en les cèl·lules, en comptes de llargs bucles o fils com molts encara sostenien, donant fi així a un llarg debat.

En paraules + planeres: Stevens va comprovar que les cèl·lules somàtiques de la femella contenien 20 cromosomes grans, és a dir, deu parelles grans, mentre que les masculines tenien 19 grans i 1 petita, és a dir, 9 parelles de cromosomes grans i una constituïda per un gran i un altre petit. La investigadora va arribar a la conclusió que els espermatozoides que posseïen un cromosoma petit eren els que determinaven el sexe masculí, i aquells que tenien els deu cromosomes de la mateixa mida determinaven el sexe femení. En altres paraules, considerant que en la terminologia moderna el cromosoma petit es diu Y, mentre que la seva parella homòloga s’anomena X.

Nettie Stevens va descobrir que el sexe està determinat per una única diferència entre dues classes d’espermatozoides: els que posseeixen el cromosoma X i els que posseeixen el cromosoma Y. En els seus articles, que eren dues monografies de 75 pàgines, Stevens concloïa correctament que un òvul fecundat per un espermatozoide portador de X produïa una femella i, per contra, si l’espermatozoide portava el cromosoma Y, donaria lloc a un mascle.

I perquè ens fem una idea senzilla:

El món científic va acabar reconeguent el seu talent i esforç i li ha dedicat aquests excel·lents paraules:

“Va ser una competent experta en el sentit modern de la paraula, en el sentit en què la biologia ha deixat de ser un parc infantil per a l’aficionat i una joguina per al místic. El seu notable èxit té a veure, en part, amb el seu raonament únic i la seva dedicació combinats amb un agut sentit de l’observació, juntament amb la seva amabilitat i paciència, units a un judici equilibrat.”

Si consultem el llistat dels personatges que han aconseguit fama, ella hi surt des del 1.994,

https://www.womenofthehall.org/

https://www.womenofthehall.org/?s=nettie+stevens&submit=Go

Malauradament, aquesta científica de primer ordre ens va deixar als 47 anys, degut a un càncer de pit.

Recordarem unes dades que encara ens ajudaran a considerar millor el valor del seu mestratge cintífic…

  • Segons dades de la UNESCO, només el 28% de les persones que es dediquen a la investigació científica a tot el món són dones.
  • Fins i tot en un camp professional com la ciència, que porta el progrés en la seva pròpia naturalesa, encara persisteix un profund abisme de gènere, i ni tan sols els estats amb un major desenvolupament social es lliuren d’ell: per exemple, a Suècia les dones són majoria a les aules de la Universitat, amb un 61%, però la proporció decau al 49% en els estudis de doctorat i al 37% en la investigació.
  • Les regions de major pes científic, com Amèrica del Nord i Europa Occidental (32% d’investigadores), no surten millor parades que altres emergents, com Llatinoamèrica i el Carib (44%).
  • Tampoc té res d’estrany que els noms de les científiques siguin més desconeguts per al públic, tenint en compte, com a dada il·lustrativa, que només 17 dones han rebut premis Nobel de ciència des 1901-2015.

Un clip ens recordarà el seu decobriment + interessant,

Ens acomiadarem amb unes imatges de San Francisco a principis del segle XXè… així veurem com vivía la Nettie Stevenson en els seus darrers anys…

 

 

Un petó.net

Cerverí de GirOna

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>