PERSONATGES HISTÒRICS DE SÍRIA

Aquests darrers anys Síria ha estat un país asidu a les portades dels diaris i dels mitjans de comunicación…

La majoria dels ciutadans tenen una opinió de Síria = Guerra = Refugiats… però avui farem un breu repàs a personatges coneguts a la nostra civilització que són d’origen sirià.

Començarem per un monstre de la comunicació…

1.- STEVE JOBS

  • Steven Paul Jobs (San Francisco, Califòrnia, 24 de febrer de 1955 – Los Angeles, Califòrnia, 5 d’octubre de 2011)
  • més conegut com a Steve Jobs.
  • El seu pare, Abdulfattah Jaudali era siri i refugiat als USA, es va casar amb Joanne Carole Schieble.
  • Va ser adoptat per la familia JOBS que eren d’origen armenis però vivien a USA
  • Pare fundador de l’empresa APPLE, al seu garatge, amb Steve Bozniac.
  • Durant els anys noranta va transformar una empresa subsidiària adquirida a Lucasfilm en Pixar, companyia que va revolucionar la indústria d’animació amb el llançament de Toy Story.
  • La integració d’aquesta companyia a Disney va fer de Jobs el major accionista individual de Disney, The Walt Disney Company.

El grafittaire Banksy a Calais (França), ens ho va explicar: Jobs, refugiat:

http://www.ara.cat/cultura/Franca-protegira-Jobs-Bansky-Calais_0_1485451528.html

2.- JORGE ANTONIO CAFRUNE

Tot i que Jorge Cafrune (Jujuy, Norte Grande, 8 d’agost de 1937 – Tigre, el gran Buenos Aires, 1 de febrer de 1978) fou un cantant i folklorista argentí, els seus avis eren sirians que van emigrar a l’Argentina.

Uns moments musicals amb aquest excel·lent artista:

Trobareu + dades sobre la seva vida i obra: https://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Cafrune

Potser la cançó que millor el defineix…

3.- CARLOS SALIM BALAÀ

És un interessant còmic argentí, podeu trobar + informació:

https://es.wikipedia.org/wiki/Carlitos_Bal%C3%A1

A l’Argentina és un actor de primera… amb un grapat d’espectacles a la ràdio, tele, circ i teatre.

Aquest còmic és fill de pare sirià i mare libanesa, emigrats a Argentina.

5.- SABÓ D’ALEP

És un tipus de sabó molt interessant: hidratant i nutritiu per la nostra pell.

https://www.youtube.com/watch?v=wQqlNOIKDlI

http://www.jabon-de-alepo.com/

4 RICKY MARTÍN & JWAN YOSEF

El famós és Ricky Martín… però ara comparteix projecte de vida amb JWAN YOSEF, sirià.

Gaudim d’aquest excel·lent artista:

Coneixem una mica + al Jwan Yosef,

5 FIRAS ALSHATER

Els que passegen molt pel YouTube el coneixen perquè és un dels autors + seguits amb els seus clips.

Aquest yotuber és d’origen sirià.

6.- OMAR SHARIF

La majoria el recordem pel seu paper,

Tothom ha vist aquest film alguna vegada a la seva vida…

I el seu mestratge a «Doctor Jivago»

Si disposeu de 3 hores i una mica de paciencia la podeu tornar a veure…

El seu pare era Siri-Libanès i la seva mare Egípcia

Podem recordar la seva vida i obres,

https://ca.wikipedia.org/wiki/Omar_Sharif

7.- ABDERRAMAN I

Aquest personatge històric va tenir un paper molt important en el tema d'»Al-Andalus»

  • Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
  • El seu malnom Ad-Dàkhil vol dir «l’Emigrant«. Era fill de Muàwiya ibn Hixam.
  • Va néixer a Damasc – Síria.
  • Durant la persecució contra els omeies després de la batalla del riu Zab va poder fugir secretament a Palestina, i junt amb el seu llibert Badr se’n va anar cap a Egipte i després a Ifríquiya.
  • Allí l’actitud hostil del governador Abd-ar-Rahman ibn Habib el va obligar a fugir al Magrib i va viure durant un temps a la regió de Tahart; després va demanar asil a la tribu berber dels miknasa i després als nafza a la costa mediterrània marroquina, basant-se en el fet que la seva mare era una captiva d’aquesta tribu.
  • Es va convertir en un emir de primer ordre a la ciutat de Còrdoba… naixement de «Al-Andalus»

És una época amb moltes batalles i carregada de noms que pugen i baixen… per això será bo fer una repassada a la viqui:

https://es.wikipedia.org/wiki/Al-%C3%81ndalus

Sota el seu regnat es va construir l’arxoifamosa Mesquita de Còrdoba, això sol ens dona una idea de l’esplendor del seu regnat,

Si algún blocaire no coneix aquesta obra d’art…

8.- SALADí

D’aquest personatge s’ha escrit un munt de llibres des de l’Edat Mitjana i les Croades… podem fer un repàs a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Salad%C3%AD

Per recordar una mica com eren aquells temps,

Aquest Saladí (Per Cervantes: Saladino)… va aconseguir una fama que va transcendir el seu temps i s’ha convertit en un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.

Recomano una lectura d’aquest bloc, on hi ha dades molt interessants sobre Saladí:

https://factoriahistorica.wordpress.com/2011/08/03/saladino-conquista-jerusalen-parte-ii/

Els cinèfils ben segur que recordaran el film: «El reino de los cielos»

 

 

 

 

En Cerverí de GirOna ens vol comentar una trobada amb Saladí:

«Ricard I «Cor de Lleó» es va enfrontar a Saladí durant la Tercera Croada a finals del segle XII.

Explica la llegenda, que els trobadors i juglar explicaven de castell en castell, que l’espasa del rei Ricard era tosca, pesada, recta i brillant mentre que l’espasa de Saladí era esvelta, lleugera i d’un color blau opac.

Ricard I, per demostrar les virtuts de la seva espasa, va tallar una barra de ferro amb un sol cop.

Saladí, va agafar un coixí de seda i el va partir sense cap esforç.

No podia ser! Prova a agafar un ganivet i tallar un coixí o una tela … Si no està tremendament afilat … és impossible!

Com els creuats també van pensar que es tractava d’un truc, Saladí va llançar un mocador de seda a l’aire i el va estripar amb l’espasa.»

El mateix Cerverí ens dóna les pistes… En aquella època, la «recepta» per a la fabricació de les espases a Àsia Menor era aquesta:

El Bulat (pasta) s’ha d’escalfar fins que no brilli, així com el Sol es posa al desert. Després cal refredar-fins que es torni porpra real. Només llavors ha de gotejar sobre el cos d’un esclau musculós, ja que el vigor de l’esclau es transferirà al metall i això és el que li dóna la força a l’acer.

Avui en dia, diríem el següent:

El metall s’ha d’escalfar fins a temperatura molt alta, segurament a més de 1000 ºC i després refredar-a l’aire a una temperatura de 800 ºC (porpra real) per finalment temperar en un medi salat i tebi, 37 ºC (l’esclau musculós vindria a ser el ferrer de la farga).

Bé després d’aquest interessant i poc conegut passeig per la vida d’aquest 8 personatges sirians, ens acomiadarem amb una música pertinent.

Avui vigília del Dia Mundial del Refugiats,

Petó.net

Cerverí de GirOna

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *