PARAULES/FRASES GARBUIX | Bloc amb swing

Si consultem el diccionari veure que GARBUIX = EMBOLIC

Bé doncs avui, després de dies amb molta activitat i poc temps pel bloc ens reintegrem.

A manera de rànquing, tractarem de 10 conceptes que són coneguts d’una manera i van ser d’una altra… amb la qual cosa l’embolic està assegurat… però el personal, com que no va a les fonts, ja es conforma amb la proposta acceptada socialment, tot i saber que no és la + correcte.

1.- «LES MIL I UNA NITS»

Si no recordem gauire aquest meravellós llibre… sovint publicat i llegit fragmentàriament…

https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_mil_i_una_nits

Algun editor ja vol filar + prim…

En realitat el llibre complert tracta de + de 400 nits. Però en la versió + coneguda publicada sols hi ha 76 nits.

Tot i que hi ha opinions, sembla ser que el nucli d’aquestes nits… històries d’un soldà que va patir banyes… és format per un antic llibre anomenat «Hazar Afsana» (‘Els mil mites’ que en persa هزارافسانه).

El compilador i traductor d’aquestes històries a l’àrab fou, suposadament, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí, que visqué en el segle IX.

La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà a El Caire per l’any 1835.

Ras i curt, són les nits d’un soldà (sultán amb la llengua del Cervantes) que va sorprendre la seva dona quan l’enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi conviuria una nit i a la sortida del sol la mataria… però una nina molt espabilada de nom Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així, va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.

A França que dominen molt bé el tema del còmic, van fer un cicle sobre aquesta Xahrazad… podem escoltar i veure la caràtula de la versió en català de TV·,

https://www.bing.com/videos/search?q=xahrazad&&view=detail&mid=1443DA1829815EA84B2D1443DA1829815EA84B2D&FORM=VRDGAR

Tothom se la imagina com una odalisca…

En Cerverí en va conèixer una que ballava la dansa dels 7 vels…

Una vegada vist aquest clip podreu entendre perquè no van arribar a les 1.001 nits… el soltà va morir en acte de servei abans… i això que no hi havia encara el viagra blau.

2.- LA GUERRA DELS CENT ANYS

Si consultem qualsevol enciclopèdia i/o llibre de Història:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Cent_Anys

Fent una mica de resta del 17 de juliol de 1.453 – 1 de gener de 1.337, ens donarà aproximadament 116 anys… i encara no es va signar la pau… en realitat es va fer el quan es va signar el tractat de Picquigny entre Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra, que tancaria definitivament la guerra, no és signat fins al 1475.

Joana d’Arc

Batalla d’Agincourt… els francesos van ser derrotats (1.415)

Una mica d’esquema a manera de resum…

3.- ELS 3 MOSQUETERS.

Com és normal en totes les imatges eren 4… en general la solución trobada al parany del famós escriptor Alexandre Dumas ha estat rebatejar l’obra com: «D’Artagnan i els 3 mosqueters»

En realitat aquest llibre, que és una obra d’Alexandre Dumas escrita en francès l’any 1.844 i publicada originalment en forma de sèrie a la revista Le Siècle entre març i juliol d’aquell any.

La reina Anne d’Autriche (portant els «ferrets») i el rei Louis XIII dansant el ballet de la Merlaison en el Bal des Échevins

Cardenal Richelieu

S’han moltes versions, traduccions i films.

Fins i tot els de La Trinca van fer una cançó molt guapa sobre els 3 mosqueters i la construcción

I perquè us animeu a visionar un dels darrers fils sobre el tema:

4.- LE PONT NEUF (El Pont Nou)

En realitat de NOU… poquet, el Pont Nou (en francès, Pont Neuf) de París és el més antic i també el més llarg de la ciutat (232 metres).

El seu nom es deu al fet que va ser el primer pont de pedra que es va construir a París (els anteriors eren de fusta).

És un pont en arc la construcció del qual va decidir en 1577. El 2 de novembre d’aquest any, Enric III de França designa una comissió que seria l’encarregada de garantir la correcta construcció del pont així com de realitzar el seguiment dels treballs. Va encarregar a Claude Marcel, controlador general de finances, garantir la connexió entre el mateix rei i la comissió. La construcció va quedar autoritzada per carta real el 16 de març de 1578.

Es va construir amb aspectes molt avançats a la seva época: disposa de voreres per als vianants (les primeres de París) i de «balcons» en forma de semicercles sobre cadascuna de les columnes. (com es veu a l’anterior foto)

En aquests «balcons», comerciants i artesans aprofitaven per vendre les seves mercaderies. Una altra de les novetats és l’absència d’habitatges en els seus límits. Finalment, és la primera vegada que es va decorar un pont amb una estàtua eqüestre. Al llarg de la seva cornisa es troben 385 mascarons tallats per l’escultor francès Germain Pilon.

Si aneu a Paris no us perdeu una visita a aquest interessant Pont Neuf.

5.- EL BARRET PANAMÀ

Però resulta que «El Panamà, o Barret Panamá«, és un barret de palla que imita la forma del barret de feltre i aquest disseny procedeix de l’Equador, on és anomenat jipijapa

El nom amb què és conegut internacionalment sembla derivar del fet que s’exportaven a través del Panamà, o bé de la populartizació que rebé el 1906 en ésser dut pel president dels EUA Theodore Roosevelt en la inauguració del Canal de Panamà.

Si voleu adquirir un autèncic Barret Panamá d’Equador:

http://www.panamahatmall.com/es/

Ara que ve l’estiu, tindreu un 10% de rebaixa.

Us l’enviaran plegat dins una capsa de fusta tova…

6.- LES BANYES DELS VIQUINGS

Primer es situarem una mica: els víkings eren descendents d’un poble d’origen germànic que es va establir a la península escandinava cap a l’any segle XXI aC.

El seu nom significa ‘gent de mar’ o ‘del nord’.

Van ser coneguts a tot Europa pel seu domini naval, que els va permetre conquerir ciutats costaneres d’arreu, i crearen una llegenda d’incursions cruels i efectives, basades en la pirateria.

Durant molts anys, van sotmetre Anglaterra, el nord de França (on s’establiren en l’actual regió coneguda com a Normandia) i el sud d’Itàlia; i van ser els primers europeus que van arribar al continent americà.

El límit meridional de la seva expansió fou l’Al-Àndalus.

Alguns víkings coneguts són Eric el Roig o Leif Ericsson (primer europeu a arribar a Amèrica, on hi fundà la colònia de Vinland).

El vaixell víking és conegut com el de tipus «drakar»

Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, i de vegades recorrien al pillatge o a l’extorsió. Tant en els països d’origen com en els territoris on s’establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes.

Curiosament a les imatges antigues no portaven banyes als cascs…

Els historiadors moderns consideren que no portaven banyes als cascs però resulta que al 1.840, un pintor anomenat Gustav Malmström per il·lustrar un llibre va pintar aquesta mena de cascs… i en les pelis normalment se’ls posava aquest casc… en les versions actuals s’ha abandonat aquesta decoració supèrflua.

https://en.wikipedia.org/wiki/August_Malmstr%C3%B6m

Podem gaudir de la primera pintura amb casc i banyes als vikings:

La invenció d’aquest artista ha durat molts anys…

Si ara seguiu la sèrie, que és una mica massa violenta, sobre aquest poble viking… a A3… podreu comprova el tema dels casc sense banyes… però amb molta violència gratuïta,

7.- PLA D’ORIENT A MADRIZ

Al costat occidental de la plaça hi ha el «Palacio Real»… molt gran

Al costat oriental de la plaça hi ha el «Teatro Real»

La cara nord, està conformada pel «Real Monasterio de la Encarnación» a qui en el seu dia li fou expropiat l’hort de la Priora per a poder integrar l’edifici a la plaça

Hi han uns jardins molt interessants.

En realitat aquesta plaça està situada a la part + Occidental i no Oriental de Madriz… però són coses de la Història que és molt capriciosa… això passa per ser una matèria femenina (Ep! sense ànim patriarcal).

8.- CAFÈ DEL RICK A CASABLANCA

Aquest café… que surt molt en el film de «Casablanca» no va existir mai a la ciutat de Casablanca… coses del cinema: es va rodar a Califòrnia… una mica lluny!

Tot i no existir… degut a l’exèrcit de turistes que anaven a Casablanca i demanaven pel Club del Rick… actualmente hi han 2 bars a la plaça… «el bar de Rick» i «el Blue Parrot» i així els turistes marxen contents… «la pela és la pela!» que diuen els catalans.

Els que tenen bona vista i saben llegir:

9.- EL MAR ROIG

Magnífica posta de sol al Mar Roig… però en realitat aquest mar és de color blavós, i en una época una mica més grisós.

S’han trobat diverses diverses respostes a la pregunta : per què es diu Mar Roig? si són aigües ben blaves vistes de lluny, i transparents a les mans.

Pot ser que faci al·lusió a la floració estacional dels cianobacteris vermellosos anomenats Trichodesmium erythraeum, que es troben prop de la superfície de l’aigua.

Alguns suggereixen que es refereix a les muntanyes vermelloses del voltant, riques en minerals, anomenades «הרי אדום» (‘muntanyes dels Edomites’ o ‘muntanyes Rubi’) en hebreu.

http://www.asergeev.com/pictures/archives/z.htm

No oblidem que Petra, està esculpida en muntanyes d’aquest tipus.

L’explicació més plausible és la que afirma que el nom de la mar Roja procedeix d’una mala traducció (en grec) del que havia de ser la mar de les balques en la història bíblica de l’Èxode 13, 18. La mar de les Balques (en hebreu ים סוף Yam Suf) sovint és traduïda malament, com la ‘mar dels Joncs’ o, encara pitjor, per ‘mar Roja’. En aquest sentit, no es pot dir que es tracti del golf de Suez, sinó dels grans Llacs Amargs.

No és l’únic accident geogràfic amb petits problemas semàntics: LA SELVA NEGRA, en realitat és de color verd fosc.

Dins la Selva Negra… es trova un dels castells + famosos del món mundial…

Podeu recordar + informació a: http://www.neuschwanstein.de/index.htm

Ja veieu el que passa… els arbres han crescut molt i sovint són molt espesos…així el bosc és tant espès que no deixa entrar gaire lluny i el resultat és un color verd fosc molt peculiar.

10.- SANT ANTONI DE PÀDUA

Aquest sant no va néixer pas a Pàdua… ni es deia Antoni, en el baptisme.

Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 – Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII, venerat com a sant per l’Església Catòlica.

És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que hom li atribueix.

Va néixer a Lisboa l’any 1195, al si d’una família noble que descendia del croat Godofreu de Bouillon.
El seu nom de baptisme era el de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo.
Va educar-se a l’escola catedralícia de Lisboa. En contra dels desitjos de la família, va ingressar a l’abadia agustina de São Vicente de Fora, als afores de Lisboa, els monjos de la qual eren coneguts per la dedicació a l’estudi.
L’estiu de 1220 van arribar a la ciutat de Lisboa les restes d’un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. L’efecte d’això va fer que deixés els agustins i entrés a l’Orde Franciscà.
Llavors va adoptar el nom d’Antoni, en honor de Sant Antoni Abat a qui estava dedicada l’ermita franciscana on vivía.
El 1231, va ser enviat a Pàdua (Venècia) i proseguí la predicació durant la Quaresma.
Va morir d’esgotament el 13 de juny a Arcella, prop de Pàdua.
Era ja tan popular com ho és a hores d’ara pels molts favors i gràcies que els catòlics li atribueixen.