OLYMPE DE GOUGES

Marie Gouze (Montauban, 7 de maig del 1.748 – París, 3 de noviembre del 1.793), més coneguda com a OLYMPE  de GOUGES, fou una escriptora francesa, autora a l’any 1.791 de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. Olympe En especial per un senyor que fa pocs diez va ser escollit per diputat al Parlament Europeu i que ben segur no coneix a aquesta Excel·lent sra. i/o la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana:

  • La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès, exigint la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre de 1791, per la citada Olympe de Gouges sobre el model de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà proclamada el 26 d’agost de 1789.
  • Publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçada a la  reina de França, Maria Antonieta d’Àustria.

Maria Antonieta

  • Primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als  homes, la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana ha estat redactada per tal de ser presentada a l’Assemblea nacional el 28 d’octubre de 1791 per ser adoptada.
  • La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana constitueix un pastitx crític de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que enumera drets aplicant-se només que als homes, aleshores les dones no disposaven del dret de vot, de l’accés a les institucions públiques, a les llibertats professionals, als drets de propietat, etc.
  • L’autora hi defensa, no sense ironia pel que fa als prejudicis masculins, la causa de les dones, escrivint així «la dona neix lliure i és igual en drets a l’home».
  • Així es veia denunciat el fet que la Revolució Francesa oblidava les dones en el seu projecte de llibertat i igualitat.

La presa de les Tuilleries, Revolució Francesa

Sansculottes

Execució del rei Lluís XVI

Tot i que en podem parlar/escriure en un altra moment amb + temps, la revolució francesa -tot i el tema anunciat que es va deixar el tema de la dona- va ser un repulsiu per superar el feudalisme… i podem recordar aspectos que encara avui dia són vius:

  • La Revolució havia construït una república indivisible, sense els particularismes feudals.
  • S’havia consagrat la separació entre l’Església i l’Estat, s’havia secularitzat l’ensenyament i s’havia reorganitzat l’administració estatal.
  • Les constitucions havien assentat els principis de la sobirania nacional i de la divisió de poders.
  • La societat s’havia transformat profundament, el clergat havia perdut els seus privilegis, la noblesa havia desaparegut com a estament i la burgesia, en alliberar-se dels obstacles que suposaven l’aristocràcia i la monarquia absoluta, es va refermar i va prosperar. El seu ascens social ja no es podia aturar.
  • La Revolució havia provocat el despertar i el descobriment d’esperances noves en els pobles i les idees sembrades a Europa des del 1.789 fins al 1.815 van germinar al llarg de tot el s. XXè.
  • Neix una nova Europa amb constitucions que limiten el poder dels sobirans, amb divisió de poders, eleccions, partits, publicitat en la vida política, diaris. L’herència d’aquests sis anys d’història de la França es percep a tota la història contemporània d’Occident… encara que algún elements conservadors voldrien retornar al feudalisme i controlar-ho tot de nou com el rei medieval.

Retornem a la biografia, de la Olympe… en realitat sabem poquet d’aquesta important ciutadana del món.

Nascuda a Montauban, en una família humil, com Marie Gouze.

Es va casar molt jove (com era costum en aquells temps) i quedà vídua en poc temps amb un fill a càrrec seu.

El  1.788 es traslladà a París on es canvià el nom de Marie Gouze, pel de OLYMPE de GOUGES i emprengué una carrera literària redactant obres de teatre, tot i l’escassa educació que havia rebut.

Amb els diners que guanyava, gairebé no podia mantenir-se.

I va arribar el 1.789… s’abocà a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada.

Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre d’articles, manifestos i discursos (uns trenta en total).

El seu pensament propi de la Il·lustració ja s’havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com «L’esclavitud dels negres» on criticava amb duresa l’esclavitud.

Admirava a Mirabeau  i a La Fayette.

Mirabeau

La Fayette

El  1.791, com ja hem dit abans, escrigué la seva famosa Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana  que començava amb les següents paraules:

«

Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta

»

Seguint la línia de  Montesquieu, defensà la separació de poders sense contradir-se amb el fet que el  1.793 iniciés la defensa del rei Lluís XVIè i s’opongués a Robespierre i a Marat.

Robespierre

Marat

Per les seves idees polítiques fou guillotinada el 3 de noviembre de 1.793 acusada de ser l’autora d’un cartell girondí.

Serment_du_Jeu_de_Paume_-_Jacques-Louis_David.jpg

Cal escriure 4 mots sobre els «Girondins»

  • Girondí, era el nom d’un grup polític moderat i federalista de l’Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional que estava composta per diversos diputats procedents de la Gironada.
  • Pertanyien, majoritàriament, a la burgesia provincial dels grans ports costaners.
  • El seu violent enfrontament amb el grup dels muntanyencs va dominar els primers mesos de la Convenció Nacional.
  • El grup comptava amb 175 diputats dels 749 que componien l’Assemblea de la Convenció i van governar durant els anys  1.792 i 1.793.
  • En la seva majoria eren membres intel·lectuals de la rica burgesia del món dels negocis.
  • Eren coneguts com els Brissotins o Rolandistes, el nom de Girondí es va popularitzar a principis del s. XXè., sobretot a partir de l’obra de Lamartine «Histoire des Girondins» (Història dels Girondins).
  • L’Assemblea estava controlada en la seva major part pels diputats Girondins… però els diputats adscrits al Club dels Jacobins, (estaven considerats, pels diputats de París, dirigits per Robespierre, com els més radicals de l’assemblea)… i aviat van agafar el control davant de manera agresiva.

Discussió entre els Girondins i els Sans-culottes

  • Acusats pels jacobins de conspirar contra la unitat de la  República, els dirigents Girondins van ser guillotinats per ordre de Robespierre (1.793).

Eliminació dels Girondins

Girondins a la Guillotina

 

Per entendre millor aquesta Excel·lent ciutadana, podem llegar el libre:

A manera de resum aquest gràfic ens pot ajudar:

Els que vulguin practicar una mica la llengua d’Alexandre Dumas,

I amb aquest document multimèdia,

https://www.youtube.com/watch?v=5BwxX9tfVFM

Fins i tot els del Google la tenen present, 

Hi ha una edició en format còmic, interessant, un fragment:

 

 

Si algún blocaire hi està interessat, val 20 €uros i té aquesta portada:

Bé ara ja coneixem millor a Olympe de Gouges, ens acomiadarem amb una cançó interpretada per l’amiga de Girona, Anna Daban, del musical «Els miserables»

https://www.youtube.com/watch?v=Hx5aU_WtPKI

Un petó.net

Cerverí de GirOna

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *