CAMARGA

Aquesta semana parlava amb un grupet de gitanos de la familia Amador… ells em comentàven aspectos dels seus cavalls… i com qui no vol la cosa els dic: – Heu estat mai a la Camarga? al sud de França? – No, nosaltres viatgem poc. No tenim diners. Però ens agradaría molt si tu dius que és interessant. – Oh! i tant, és un paratge natural, amb cavalls i braus en llibertat i amb un munt d’ocells migratoris, en especial flamencs. – Seria molt guapo fer-hi una excursió. – Dit i fet, aquest estiu muntarem una excursió, encara que sigui, amb un mini bus… però ens hem d’aixecar aviat, el camí és una mica llarg. I ja tenim un nou projecte, aprofitarem el bloc per posar ordre al calaix de papers i idees que tenim sobre la CAMARGA. A dalt ja ens hem situat, a França i al delta del Roine. Si seguim les enciclopèdies virtuals: La CAMARGA:

  • en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica.
  • Camargo segons la norma mistralenca.
  • Camargue, en francès
  • Espai terrestre de 145.300 ha al sud de França situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del riu Roine i de la mar Mediterrània.
  • S’estén a l’est fins a la plana de la Crau, a l’oest fins a Aigües Mortes i al nord fins a Bellcaire.
  • Se situa doncs sobre els departaments de Boques del Roine i de Gard.
  • És el delta de riu més gran de l’Europa occidental.

Ciel de Camargue Es distingeixen tres parts:

  • la Petita Camarga a l’oest del Petit Roine,
  • la Gran Camarga, entre els dos braços del Roine,
  • el Pla de la Vila, a l’est del Gran Roine.

En el seu centre es troba l’estany de Vaccarès, la part situada al llarg del mar està plena d’estanys salats. Una primera aproximació ens permet recordar:

  • La Camarga és la casa de més de 400 espècies d’ocells, i les basses d’aigüa salada proporcionen un dels pocs hàbitats europeus pel flamenc rosa.

  • Els pantans són també un hàbitat important per a moltes espècies d’insectes.
  • També és famosa pels seus cavalls blancs.

  • I els braus en llibertat controlada.

zona d’AiguesMortes

  • La flora s’adapta de manera especial per afrontar les condicions de salinitat.
  • L’espígol de mar,

  • el salicorn,

  • Els tamarius (arbres petits),

 

  • canyes

Un tema que quan l’he comentat ams els Amador, els ha agradat molt: Els humans han viscut al Camarga des de fa mil·lennis, en gran manera afectant-la amb drenatges, dics, arrossars i extraccions de sal. Hem entès tots i ràpid que dins una zona natural protegida hi ha vida… això será un eix per la millora dels Amador a la zona de les Pedreres. Retornant a la Camarga:

  • La Camarga fou explotada a l’Edat Mitjana per monjos del Císter (monjos blancs) i de Sant Benet.

lo i anar a alguna granja del mateix monestir situada se de la malària. Cas dels monjos de l’abadia de Fïancaval, situada a la Camarga provençal, d’ençà del 1270, a causa de l’aire corrupte i irrespirable s’estaven de l’ 1 de maig a. I’ 1 d’octubre a la granja de Campanholas.

Abadia de Sant Galles, a la Camarga * patrimoni de la UNESCO

 

  • Als segles XVI i XVII, les propietats grans, conegudes localment amb el nom de mas, eren regentades per rics amos d’Arle. (Arles en fancès)
  • Al final del s. XVIIIè. es construí un dic més amunt del Roine. El 1.858, la construcció d’un altre dic al mar, aconseguia la protecció del delta contra l’erosió.
  • Una gran part de l’interior s’ha drenat amb propòsits agrícoles.

Aquí els Amador obriran uns ulls com taronges: La Camarga té la seva pròpia raça de cavall, el famós Camagués blanc cavalcat pels gardians que crien els braus de la regió per a exportar-los a Espanya. A l’aiguamoll de la Bòbila (Camarga) hi ha uns encarregats del manteniment de la zona molt especials. Aquests són cavalls de la Camarga. Aquesta raça de cavall és autòctona de la Camarga Francesa. Tenen unes característiques especials, que els adapten a les zones humides:

  1. S’alimenten de plantes aquàtiques, com per exemple el canyís i la boga.
  2. Són més baixets i més robustos que altres cavalls.
  3. Els adults tenen el pelatge blanc (els poltres són negres o marrons).

Ens diuen els experts El manteniment de la zona per part dels cavalls de la Camarga a l’aiguamoll de la Bòbila ha suposat un benefici directe per diferents espècies vertebrades i invertebrades, com  per exemple:

  • el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus),

  •  l’ agró roig (Ardea purpurea), 

  • la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i

  • la llagosta bisbe (Acrida ungarica).  [pot mesurar uns 7 cm]

També trobareu cavalls de la Camarga a altres zones humides catalanes, per exemple a la Reserva Natural de Sebes (a Flix, Ribera d’Ebre), a els aiguamolls de l’Empordà (Alt Empordà), al delta del Llobregat (Baix Llobregat) i al delta de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià). Sempre es recomanable: NO DONEU MENJAR als CAVALLS de la CAMARGA, per no interferir en la seva dieta. La zona del nord del Camarga és una zona agrícola. Els cultius principals són cereals, vinya i arròs. Prop de la mar, l’extracció de sal va començar a l’antiguitat i era una font de riquesa per a les “abadies de sal” cistercenques d’Ulmet, Franquevaux i Salmòdia a l’edat mitjana.

Abadia de Franquevaux, dins la Camarga

La indústria de la sal començava al s. XIXè. i les grans companyies químiques com Péchiney i Solvay fundaven la ciutat minera de Salin-de-Giraud. http://www.solvay.fr/fr/index.HTML

Salines de la Camarga

salines a la Camarga

 

Zona Salin-de-Giraud, a la Camarga

vista aèria de les salines

http://environnement.ecole.free.fr/camargue/saliculture.htm

muntanya de sal a les salines de la Camarga

Cal recordar que els aiguamolls són un espai de lluita entre les aigües del riu i les aigües de la mar, en un aiguabarreix que constantment canvien els límits… la Camarga té aqeuest comportament i en especial pel riu Roine que transporta enormes quantitats de fang riu avall – uns 20 milions de m³ anualment. Podeu fer una ullada a la viqui per conèixer millor al riu Roine, http://ca.wikipedia.org/wiki/Roine Alguns dels estanys són de fet el que resta dels braços vells del riu. La tendència general és que el línia de costa es mou cap enfora. Així Aigües Mortes per exemple està ara un 5 km cap a l’interior respecte el temps en què es fundà. El ritme de canvi ha estat modificat una mica en aquests darrers anys per barreres fetes per l’home, com preses en el Roine i dics al mar, però el seu desbordant roman un problema a la regió.

Pels aimants de la natura, abans de visitar i viure el parc cal fer una ullada a la seva web,

http://www.parc-camargue.fr/

En especial aquesta información,

http://www.parc-camargue.fr/getlibrarypublicfile.php/ba5169b4644df2b9602a91502398c89b/parc-camargue/collection_library_fr/201100021/0001/Depliant_Parc_Camargue_.2014_Fr.pdf

Són 2 planes amb un resum del que és la Camarga

https://www.youtube.com/watch?v=Y5wLTyKHrvM

I dedicat a la familia Amador… un especial de cavalls blancs,

https://www.youtube.com/watch?v=l8NPGKVd15Y

https://www.youtube.com/watch?v=MvTxI-xxS7Q

I pels més atrevits i aventurers… a la Camarga hi ha cria de braus… cada any es fan diverses festes jugant amb els braus i els joves solen sortir a fer juguesques, els cuidadors segueixen les festes dalt dels seus cavalls, ón els coneguts com “gandians”

https://www.youtube.com/watch?v=EMbq6gexrls

Pels historiadors, cal fer una visita al poble medieval d’Aigües-Mortes,

https://www.youtube.com/watch?v=pvtdiJGQlrg

La darrera semana d’agost s’hi organitza la festa del rei Sant Lluís, que va anar a les Croades,

https://www.youtube.com/watch?v=lbSafdHP2Qg

No podem acabar l’article sense fer una parada i fonda a la gastronomia propia de la Camarga. Ja hi ha receptes des del temps medieval en especial de l’época dels càtars.

Però si ens concentrem als millors plats actuals:

  •  bollabessa (occità)

La bollabessa va començar com un plat propi de pescadors… aquest es venien el millor peix però separaven algún exemplar per a poder alimentar a la família, o menjar en una cala amb els amics… així va néixer aquest esquisit plat de la gastronomía mediterrània, de totes maneres ha d’incloure com a mínim 4 espècies:

“rascasse baudroie” (rap)

“rascasse blanche” (peix de roca)

 “fielas” (congre)

centolla, cabra de mar, bou de mar

escòrpora

“galinette” moll de fang (salmonete rubio a les Espanyes)

Peix de Sant Pere

Escamarlans

Llagosta

Pop o calamar

  • l´allioli ,

És una mena de salsa que serveix per acompanyar molts plats a la Camarga: bollabessa, carn, fideuà, verdura…

Els novells acaben “tallant” aquesta menja… per això us convido a fer una visita virtual a aquesta web i seguint amb paciencia i bon canyell us sortirà un alioli de primera,

http://www.lacuinadesempre.cat/2013/09/allioli-autentic.HTML

Veure que sense tenir el gust dels germans Roca, si el feu segons la recepta… té un gust artesà com fet pels avis que eren els que feien l’allioli.

  • el Cassoulet,

És un plat que pren el nom de la cassola de terrissa en que està cuinat i servit… i el cuinat de mongetes agafa un gust especial.

Els ingredients solen variar però sempre hi ha: mongetes en gra, carn de porc, cansalada, ànec confitat, botifarra, verdures com pastanaga i ceba… segons l`´época de l’any hi ha altres elements… se serveix calent… i dóna energia per tirar del carro. ( i sovint després de la digestió hi ha alguna explosió pel tub d’escapament)

  • el Foie Gras, o Fetge Gras (occità)

És una especialitat culinària molt apreciada… feta amb el fetge hipertrofiat d’una oca o d’un ànec que ha estat sobrealimentat.

Es fan servir els fetges d’aquestes aus perquè ja disposen d’una capacitat natural per a acumular-hi greix que posteriorment utilitzen per les seves llargues migracions.

Per a considerar-se “foie gras”, conforme la legislació europea, s’han de complir les següents condicions: el fetge d’aquestes aus han de pesar com a mínim 250 grams en el cas dels ànecs i 400 grams en el de les oques.

  • la Ratatouille o  Ratatolha (occità)

Es tracta d’un plat de tipus vegetarià resultat de fregir amb oli d’oliva una sèrie de verdures (es poden fregir totes juntes o verdura per verdura).

La recepta varia segons el gust del cuiner, i inclou generalment: tomàquets, pebrots, ceba, carbassó i albergínies en proporciones variables.

Es seveix en plat fondo.

  • el deliciós clafoutis .

És un regal de postres… El clafotís (de clafir, omplir atapeïdament) és un pastís típic de la cuina occitana originària de la regió del llemosí.

En la seva versió més tradicional guarnida amb cireres.

La consistència del pastís sol ser la d’una quiche sense base, però en podem trobar de més o menys denses i fins i tot algunes que recorden una coca catalana de cireres o un pa de pessic amb cireres.

Quan no hi ha cireres també es pot fer de prunes.

 

Bé ara ja tenim información suficient per anar a la Camarga… i no morir en l’intent.

Ja us comentarem el viatge, ben segur que sortirà un nou article ple de vivències.

En Cerverí de GirOna ens vol explicar una llegenda de la zona…

llegenda de la Camarga

A veure si us animeu a fer-vos un pa a casa amb les vostres mans… per si us cal ho poso la recepta:

Ingredients:

  • 500 grams de farina panificable
  • 10 grams de sal
  • 300 ml. d’aigua
  • 5 grams de llevat fresc

Procés d’elaboració:

  • Cal pesar els ingredients de la recepta.
  • S’ha d’amassar fins que la massa estigui llisa i homogènia.
  • Després hem de deixar reposar la massa en bloc almenys 1 hora. La podem abrigar amb un drap de cuina.
  • Cal dividir la massa en porcions del pes desitjat.
  • Després deixarem reposar les peces durant mitja horeta.
  • I les formarem segons vulguem.
  • Ho hem de deixar fermentar fora de corrents d’aire fins que, orientativament, dobli el volum.
  • Cal ruixar el pa abans de ficar-lo al forn.
  • I coure’l a 210ºC durant mitja hora aproximadament.
  • Finalment s’ha de deixar refredar el pa sobre una reixa.

 

I ja tenim un pa magnífic… ull! com deixem la batedora i els estris.

Ens acomiadarem amb una música tradicional de la Provenza…

https://www.youtube.com/watch?v=J0iPCyXD8OU

Un petó.net

Cerverí de GirOna

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>