PERSONALITAT & RORSCHACH

Ahir era l’anniversari de la publicació d’un test molt especial per a conèixer la personalitat de qualsevol persona…

El test de Rorschach [rrór-shaj] és una tècnica i mètode projectiu de psicodiagnostic creat per Hermann Rorschach (1884-1922). Es va publicar per vegada primera en 1921 i va arribar una àmplia difusió no només entre la comunitat psicoanalitica.

  • El test s’utilitza principalment per a avaluar la personalitat.
  • Consisteix en una sèrie de 10 làmines que presenten taques de tinta, les quals es caracteritzen per la seva ambigüitat i falta d’estructuració.
  • El psicòleg demana al subjecte que digui què podrien ser les imatges que veu en les taques, com quan un identifica coses en els núvols o en les brases.
  • A partir de les seves respostes, l’especialista pot establir o contrastar hipòtesi sobre funcionament del subjecte.

Hermann Rorschach c.1910.JPG Però qui era aquest Rorschach ?

HERMANN RORSCHACH va néixer a Suïssa, al si d’una família amb pocs recursos econòmics. El seu pare era un pintor sense gaire èxit en la seva professió i que feia classes de pintura en una escola preparatòria per a homes.

Durant els seus estudis en l’etapa secundària, Rorschach va demostrar especial entusiasme per entintar sobre paper i enganxar-lo, de manera que obtenia formes d’ocells o papallones, la qual cosa fins i tot li va valer ser malanomenat amb el nom de “Kleck” que significa «taca».

En acabar l’escola, es va interessar per la pintura i va començar estudis en ciències naturals, ingressant a l’escola de medicina el 1904. Després de graduar-se el 1909 es va interessar per la psiquiatria.

A 1911, Rorschach arriba al psicoanàlisi, corrent psicològic i psiquiàtrica en boga a principis del segle XX. No oblidem que era l’época d’esplendor del fenomenal Freud.

Ingressa a la clínica universitària de Zuric, la «Burghölzli», dirigida per Eugen Bleuler. Allà es va entusiasmar amb les idees freudianes, mentre s’iniciava en la tècnica de l’associació verbal. Va ser així com va començar a donar més importància a l’aspecte de la interpretació i el psicodiagnòstic, terme que va ser el primer en encunyar, basant-se en treballs artístics realitzats per neuròtics i psicòtics sobre la seva pròpia habilitat per pintar.

Burghölzli

Bleuler i Freud van animar el seu intel·lecte… i es va posar de dert amb el psicoanàlisi.

Mentre es trobava treballant en un hospital de Suïssa, va tenir temps per interessar en les sectes religioses. Les seves investigacions li van permetre traçar un quadre general de les sectes religioses suïsses, una síntesi de psicologia religiosa, sociologia, psicopatologia i psicoanàlisi.

Durant aquest interval, quan un col·lega publicà el 1917 la seva tesi doctoral sobre una prova de taques que havia inventat, Hermann Rorschach renovà el seu interès en la seva tècnica ja utilitzada… i que l’ajudava molt en la seva praxis amb els pacients.

D’aquesta manera Hermann arribà a utilitzar 40 targetes, encara que realment eren 15 les usades amb més freqüència.

Com que havia de fer un estudi científic per a poder estandaritzar les seves targetes… va passar el plec de targetes a 305 persones a qui mostrava les targetes i els preguntava què podria ser això?.

Per a poder avançar en la seva teoria de la personalitat, va aplicar la prova a 117 neuròtics i 118 psicòtics.

Les respostes subjectives li facilitaven distingir entre uns i altres amb base a les habilitats perceptuals, intel·ligència i característiques emocionals.

Rorschach considerava aquesta prova com a un mirall on la taca constitueix un estímul òptic, el qual activa imatges que són projectades de tornada a les taques.

Això es basa en la tendència a projectar interpretacions i emocions davant estímuls ambigus, en aquest cas les taques.

Així, els observadors són capaços d’entreveure de manera més profunda trets de personalitat i impulsos en la persona que realitza la prova.

Diversos col·legues d’Hermann el van encoratjar a publicar aquests resultats.

El manuscrit que conté la versió original de les proves consisteix en 15 targetes, però sis editors les van rebutjar, de manera que va haver de reduir el nombre de targetes a deu.

Podeu visionar aquest document multimèdia on hi ha les 10 làmines.. i si cal es pot repetir.

http://www.que.es/ultimas-noticias/curiosas/201311080801-video-test-rorschach-descubre-interior-cont.html?anker_3

Al juny de 1921 finalment es va imprimir el seu llibre, però l’edició de les targetes va ser insatisfactòria ja que van reduir la mida i els colors van ser alterats. Així va quedar el model de les deu targetes que es coneix avui dia com la prova de psicodiagnòstic de Rorschach… ja ho deia el gran rei Felip II, “no he enviat als meus vaixel contra la Natura”… els impressors-editors també manen i molt.

El 1922 Hermann Rorschach morí per peritonitis com a conseqüència d’una apendicitis mal atesa… cosa normal en aquells anys.

Us proposo agafar un paper i llapis o boli, aneu passant les 10 làmines, estan en petit format però si clicleu damunt es faran gran ocupant tota la pantalla i seran més agradables de treballar… aneu apuntant nª làmina i el què veieu o us imagineu que representa…

làmina 1

làmina 2

làmina 3

làmina 4

làmina 5

làmina 6

làmina 7

làmina 8

làmina 9

làmina 10

Ara podeu pensar-hi una mica i tornar a passar les imatges per veure si hi veieu coses diferents o + coses…

No oblidem que és un test o prova de tipus projectiu, pel que a part de les interpretacions del propi H. R. els seguidors, deixebles s’han anat agrupant en diferents escoles que amb el temps i després de moltes provesde han proposat sistemes de quantificació de les espostes, mitjançant la creació de llistes de categories sobre el que el subjecte veu, com ho veu, en quin lloc de la làmina, etc.

Com que cada “maestrillo tiene su librillo” els experts no es van acabar de posar d’acord en l’òptima interpretació… i cap el 1950 van desenvolupar 5 maneres de quantificació de les respostes.

Els màxims exponents d’aquestes escoles són: Beck, Klopfer, Hertz, Piotrowski i Rapaport.

Aquest últim li va suggerir a John Exner ( Jr ) la conveniència de conèixer les diferents opcions i d’aquesta manera l’Exner va extreure la idea reunir tota la Informació internacional i els diferents sistemes interpretatius en un de sol: així es va crear el Sistema Comprensiu.

Amb els anys i la tendència a treballar en equip s’ha anat organitzant la xarxa de rorschachistaes a tot el món mundial, i s’ha anat constituint una Impressionant base de resultats de protocols Individuals que ha permès l’estudi i la reinterpretació d’aquests sobre la base dels descobriments que s’anaven fent.

Una altra contribució fonamental al desenvolupament científic ha estat la creació d’un  Resum Estructural, en el què el psicòleg, una vegada codificades les rerspostes obtingudes, bolca les dades i obté una configuració de la personalitat del Subjecte.

Si voleu imprimir-vos les làmines:

Làmina I

  • Làmina II

  • Làmina III

  • Làmina IV

  • Làmina V

  • Làmina VI

  • Làmina VII

  • Làmina VIII

  • Làmina IX

  • Làmina X

Actualment es considera que és la prova més completa per a conèixer la personalitat d’un individuu. I els experts tenen un munt de material per a consultar. S’utilitza molt en l’àmbit jurídic-forense.

De totes maneres té alguns detractors… degut a que a vegades l’han passat i interpretat persones poc preparades en aquest test i la seva interpretació.

Sense ànim de voler ser psicòlegs experts, posem a continuació una sèire de dades que s’han de tenir en compte quan s’aplica el test:

  • Temps de latència. Quant tarda l’Individu a donar la primera resposta a cada làmina.
  • Posició. Como ho veu respecte de la posició de la làmina: en la posició estàndard, amb 90 º o 180 º de rotació.
  • Localització. On ho veu: a la taca Ccompleta, en udetall, a l’espai en blanc.
  • Forma. Como és la qualitat del percebut: rica en detalls, forma ben definida, forma vaga, etcètera.
  • Moviment. Si el percebut sembla estar en moviment o és mogut per alguna força.
  • Color. Si refereix al color de del percebut. Si amb això justifica profunditat, perspectiva, ombres, textures, etc.
  • Categoria. Que és el que veu: una forma humana, animal, objecte o derivats. Altres categories solen considerar a part, paisatges o respostes de caràcter sexuals.

Ja veieu que el psicòleg ha d’estar molt atent i prenent notes mentre es porta a terme el test.

Si voleu una primera aproximació,

http://www.psicotecnicostest.com/testdepersonalidad/comorespondereltestderorschachparaentrevistaslaborales.asp?TIP_1=Test%20de%20Personalidad&TIP_2=Como%20responder%20el%20test%20de%20Rorschach%20para%20entrevistas%20laborales

Cada làmina, segons el que veieu us mostra unes característiques de personalitat.

I pels blocaires investigadors… podeu avançar i convertir-vos en col·laboradors de qualsevol gabinet de recursos personals amb aquest llibre de 50 planes…

Manual Test de Rorschach

De totes maneres no us hi capfiqueu… és bo conèixer’s però el més important és fer el bé… ja ho deia l’evangelista Mateu (que havia estat recaptador de tributs per l’imperi romà): “Estima als altres com a tu mateix”

I com que avui ha estat un articleserio i acadèmic… i ens hem referir al psicoanàlisi, ens acomiadarem amb un document del millor psicoanalista actual… una entrevista al genial Woody Allen:

https://www.youtube.com/watch?v=YmM5DbU-UfA

I pels blocaires amb + temps podeu visionar auest interessant film de W. A. (us calen 50 minuts)

https://www.youtube.com/watch?v=Mb9-l_j6YrU

Un petó,net

Cerverí de GirOna

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>