PARACAIGUDES

https://www.google.es/webhp?hl=ca&tab=ww&ei=0FBmUvH8FYettQaw8oGACg&ved=0CBEQ1S4

PARACAIGUDES, és un enginy o aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.

Altres autors ens diuen que és un velam gran que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se –semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada–, que és utilitzat per reduir la velocitat d’una persona o un objecte que cau per l’aire; es transporta als avions com a dispositiu d’emergència.

Si algun blocaire vol provar un paracaigudes… com a primer plat pot visionar aquest documental, ben segur que us animarà a fer un salt !

https://www.youtube.com/watch?v=Crbrle2tcdQ

I a Empuribrava en ple Empordà al costar de la mar… encara podeu trobar alguna sirena i algun pastor fent-la petar arran de la mar…

https://www.youtube.com/watch?v=Fs_n-66Xafg

Sirena i pastor al mirador de la Vajol

pintura sobre aquest mite

Bé deixem la sirena i el pastor amb les seves coses… segons les dades dels historiadors…

  • El primer intent conegut de llançar-se en paracaigudes va tenir lloc a Còrdova, Espanya, l’any 852, amb èxit parcial, ja que Abbás Ibn Firnás, l’home que va saltar, va sofrir algunes ferides en caure.
  • L’ús del paracaigudes també va ser suggerit per Leonardo da Vinci quan vivia a Milà.

manuscrit de Leonardo da Vinci, amb dissenys de paracaigudes

paracaigudes basat en els esquemes del geni Leonardo

Al llarg de la història hi ha hagut molts altres intents fallits i algun de reexit.

  • El primer paracaigudes pràctic va ser inventat el 1783 per Louis-Sébastien Lenormand.
  • L’aeronauta francès Jean-Pierre Blanchard va deixar caure un gos equipat amb un paracaigudes des d’un globus el 1785.
  • J-P Blanchard ja el 1793 va assegurar haver realitzat el primer descens humà amb èxit utilitzant un paracaigudes, malauradam,ent nio tenim confirmació ‘aquest esdveniment.
  • El 1797 es va fer la primera caiguda controlada amb paracaigudes des de una mena de cistella, a càrrec de A. J. Garnerin a Paris.

Així els paracaigudes es van convertir en un element habitual de l’equipament dels passatgers dels globus aerostàtics, i després de la Primera Guerra Mundial es van adoptar com sistemes de seguretat per als pilots i els passatgers dels avions.

  • Durant la Segona Guerra Mundial, els exèrcits van generalitzar l’ús dels paracaigudes mitjançant cossos especials, que eren llançats en zones situades darrere de les línies de l’enemic des d’avions de transport. Sovint l’altura de vol era petita i els paracaigudes estaven dissenyats de manera que s’obrissin automàticament en saltar mitjançant grans cintes unides a l’avió de transport.
  • En les guerres posteriors, els paracaigudes s’han utilitzat per deixar caure equipament pesat, com tancs, camions i canons.

Tanc Sheridan baixat en paracaigudes des d'un avió Hèrcules

Tanc Sheridan baixant de l'avió controlat per paracaigudes

La tela d’un paracaigudes d’equipament pesat pot arribar a mesurar fins a 30 m de diàmetre.

Tornant al Garnerin, que avui celebrem 286 aniversari de la seva gesta…

André Jacques Garnerin (París, 31 de gener 1769 – París, 18 d’agost 1823) fou un aeronauta francès inventor del paracaigudes.

Com deiem abans el paracaigudes havia estat estudiat científicament per primera vegada per Leonardo da Vinci (1452-1519), però va ser emprat per primera vegada l’any 1797 per l’aeronauta francès… era el 22 d’octubre i Garnerin es deixà caure sobre París, des de un globus aerostàtic a una alçada d’uns 1.000 metres, en un paracaigudes proveït d’una barqueta en la qual viatjava, que formava part del baló amb què havia ascendit.

Va ser un éxit total i se’n va parlar molt de temps.

Fitxer:Early flight 02561u (4).jpg

André Jacques Garnerin es va animar a perfeccionar i millorar el seu paracaigudes… va fer nombrosos salts en diversos llocs i ciutats.

Cal recordar un salt des de 8.000 peus d’altura (aproximadament 2.430 metres) sobre la ciutat de Londres, aquesta gesta la va fer amb un paracaigudes que erea una mea de campana de seda de 7 metres de diàmetre.

Fins i tot la seva esposa, Genevieve Labrosee va ésser la primera dona en saltar amb  paracaigudes, any 1798. I una seva neboda, Elisa va saltar 40 vegades entre 1815 i 1836.

Un amic de la família i que havia presenciat molts salts, el 1804, Jerôme Lalande, que era astrònom va idear la vàlvula o abertura superior, amb aquets enginy es van poder reduir les oscilacions.

Malauradament Garnerin va morir el 18 d’agost de 1823, es va donar un cop al cap a una viga mentre feia preparatius per un vol amb globus dirigible.

Si passegeu per Paris podeu trobar aquest rètol…

Bé ja a la dècada de 1970 el paracaigudisme esportiu es va fer molt popular gràcies a un sistema d’alliberament ràpid del paracaigudes principal que, a més a més, n’obre un de reserva basat en el tres anells o cèrcols, dissenyat per l’enginyer Bill Booth que permetia a qualsevol persona realitzar l’esport fàcilment.

A Catalunya, l’escola de paracaigudisme esportiu d’Empuriabrava és de les més conegudes d’Europa.

http://www.youtube.com/watch?v=HEpBhJwzDSY

Ens acomiadarem amb una música francesa dels anys del Jacques Garnerin, ben segur que aquest excel·lent música el van acompanyar en moltes vetllades… el fenomenal Schubert amb “Serenade”

http://www.youtube.com/watch?v=ZpA0l2WB86E&list=PL13D401BF51C5D539

Un Petó.Net

Cerverí de GirOna

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>