MARY LEAKEY | Bloc amb swing

Mary Leakey (1913-1996), nascuda com a Mary Nicol, va ser una paleontòloga i arqueòloga britànica que va consagrar la seva recerca a la prehistòria antiga de l’est de l’Àfrica.

Era la muller del també arqueòleg Louis Leakey.

Conjuntament amb d’altres investigadors va descobrir el primer crani fòssil d’un simi a l’Illa Rusinga.

Durant anys va treballar amb el seu marit a la Gorja d’Olduvai, i va descobrir diverses eines i restes fòssils de diversos homínids.

garganta o gorja d'Olduvai

Fem una parada tècnica.. gràcies a gent com Julià Maroto, Narcís Soler, Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro, Eudald Carbonell… ara coneixem dades dels nostres avantpassats, per exemple en aquest indret: Olduvai, gorja d’Olduvai o Oldupai és un jaciment arqueològic africà de Tanzània a la Gran Vall del Rift.

La primera cultura coneguda de la humanitat, l’olduvaià deriva del nom d’aquest jaciment.

Oldupaai és el nom massai d’una planta silvestre Sansevieria ehrenbergii que creix en aquella zona. Està en una zona volcànica i compta amb una profunditat estatigràfica molt notable.

Full size picture of Sword Sansevieria (<i>Sansevieria ehrenbergii</i>)

Aquesta planta s’ha domesticat i la podem trobar al nostre país,

En l’estrat d’interès arqueològic més profund (Bed I) es va trobar restes fòssils d’Australopithecus boisei i Homo habilis amb eines de pedra tallada senzilles (trituradors) fetes amb basalt i quars d’uns 2,6 milions d’anys d’antiguitat, les primeres elaborades per éssers humans.

reprodució a partir del crani trobat

En l’estrat Bed II, de 1,5 milions d’anys, les eines ja eren del tipus de les destrals de mà i fetes per l’Homo erectus.

reproducció homo erectus

Als nivells Bed III i Bed IV ja es troben eines dels tipus fabricats pels Neandertals fa uns 600.000 anys.

reproducció Neanderthal

recreació home Neanderthal

També va descobrir les petjades de Laetoli.

Els experts consideren que Laetoli, jaciment arqueològic de Tanzània on el 1978 s’hi van trobar les que, de moment, són les petjades humanes més antigues. Es troba a 45 km al sud de la Gorja d’Olduvai, a l’àrea de conservació del Ngorongoro.

Aquestes petjades, relacionades amb Australopithecus afarensis, han pogut ser datades mitjançant el mètode del potassi-argó en 3,7 milions d’anys (Pliocè).

recreació Australopithecus afarensis.

Bé tornem a la Mary Leakey,

Mary Leakey va néixer com a Mary Nicol el 6 de febrer de 1913 a Londres, Anglaterra, el seu pare era un pintor important… i canviava de lloc segons la inspiració i el mercat.

Van anar a viure a la zona de Dordonya, França… i allà va conèixer unes excavacions dirigides pel l’Abee Lemozi, que era el capellà d’un poble, Cabrerets… s’ho passaba d’allò més be seguint les investigacioins i descobertes… encara era una nena.

Als 13 anys es va morir el pare… i la mare va decidir ingressar-la en un convent perquè estudiés… però ella havia heredat les ganes de dibuixar i pintar del pare i no posava gaire atenció a les classes… la van expulsar. Penso que era una alumna TDH no diagnosticada.

Interessada pel món de la prehistòria va assistir a diverses conferències sobre arqueologia i geologia a la Universitat de Londres.

http://www.lon.ac.uk/

En comptes de pitar quadres com el seu pare… ella va preferir la il·lustració, percisament com a il·lustradora del llibre The Desert Fayoum, de la doctora Gertrude Caton-Thompson va ser quan va conèixer qui esdevindria el seu marit, Louis Leakey, ja que li va demanar que il·lustrés també el seu llibre Adam Ancestors (Els ancestres d’Adam).

Gertrude Caton - Thomson

Portada

Es van casar el 1936 i van tenir tres fills: Jonathan el 1940, Richard el 1944, i Philip el 1948.

De 1935 a 1959, va estar treballant a Olduvai, a les planícies del Serengeti del nord de Tanzània, on hi va trobar diverses eines de pedra del paleolític inferior i mitjà… que ja hem explicat abans.

Podem veure + informació a la UB

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2012/09/017.html

Conjuntament amb el seu marit va desenterrar un crani de Proconsul africanus a l’illa Rusinga, l’octubre de 1947. Aquest crani va ser el primer d’un simi fòssil trobat fins llavors.

recreació del proconsul africanus.