http://www.youtube.com/watch?v=Cw5lAMILuxk&feature=related

Avui es compleixen 37 anys… quasi res… d’aquest esdeveniment…

L’alçament militar del dia 25 d’abril de 1.974 va esfondrar el règim polític en vigor a  Portugal des del 1.926 (10 anyets abans que el del Tito Paco). Aquest alçament és conegut en portuguès com a 25 d’Abril o Revolução dos Cravos (revolució dels clavells). L’alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial.

Imaginem aquell famós dia… a Portugal, el 25 d’abril de 1974, a les 00:25 hores sona la cançó revolucionària Grândola, Vila Morena del cantautor José Alfonso. La retransmet Radio Renascença i és el senyal acordat per alguns oficials de l’exèrcit (el MFA – Moviment de les Forces Armades) per a ocupar els punts estratègics del país. Poc després, sis hores més tard, el règim dictatorial creat per Salazar, el més llarg d’Europa, s’esfon.

La podem escoltar pe Amália Rodrigues en una versió documentada,

http://www.youtube.com/watch?v=ObL11AOeBhc

Hi van haver multicauses… però ben segur que es va produir pel fàstic i empipament cap a una política ancorada en una guerra colonial sense sortida amb Angola, Guinea Bissau i Moçambic. Mentre altres països deixaven pas a la descolonització d’una manera menys traumàtica i més adient pels seus interessos, Portugal seguia insistint en un imperi impossible que cada vegada costava més morts i recursos.

No obstant això, el gir a l’esquerra i el deslligament al règim també es va produir per una població empobrida. La desigualtat social era enorme: només un centenar de famílies ostentaven el poder econòmic; en la majoria de casos l’emigració semblava la millor opció.

La imatge que batejaria aquest esdeveniment com la Revoluçào dos Cravos, La revolució dels clavells, seria la d’aquelles concentracions i manifestacions espontànies de ciutadans que, a Lisboa, i amb l’ajuda de les floristes, es van proveir amb la flor de la temporada, els clavells, i les van col•locar en els canons dels fusells dels militars demòcrates.

 

En l’actualitat, el 25 d’abril és festa nacional a Portugal i es commemora la revolució amb actes i celebracions cíviques i polítiques.

Això de les revolucions comença a ser una cosa, escrita mil vegades, però ahir oblidada pels mitjans de comunicació. Fa tants anys, 37, que ja no és notícia, que ja no importa. Ara el que importa són altres coses, la crisi econòmica, el Barça, l’Obama, el Nadal, el Madrid, la fòrmula 1…

Tot i que s’hi veuen poquets clavells… un documental molt interessant…

http://www.youtube.com/watch?v=rZx_yEiEYqw&feature=related

Si voleu contrastar i recordar dades podeu consultar la viui,

http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_dels_clavells

Tot i que poquets avui hem recordat aquest fet històric que hem pogut viure gairebé en directe…

Una curiositat: en el preàmbul de la constitució portuguesa fruit de la revolució, encara avui dia pot llegir-se la proclama “d’obrir la senda cap a una societat socialista, dintre del respecte a la voluntat del poble portuguès i amb vista a la construcció d’un país més lliure, més just i més fratern”.

Si hi ha algun lletraferit històric pot rellegir,

Però com que una imatge val per mil paraules,

Si hi ha algú que té bona veu i vol practicar,

Grândola, vila morena
Terra da fraternidade,
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade.
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena,
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena.

Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade,
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade.

Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena.

À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade.

Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira,
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade.

Un col·lega de Portugal m’ha fet arribar aquest document… bonica manera de celebrar aquesta diada…

http://www.youtube.com/watch?v=z_H1pYcI_l0&feature=player_embedded#at=27

Gràcies a ell podem recordar que un dels herois d’aquella revolució va ser el capità Maia… El capità Salgueiro Maia es va jugar la seva vida perquè no hi hagués vessament de sang i quan va acabar tot, no va volgué cap càrrec polític, ni cap mena d’honor, va continuar la seva vida militar i malauradament va morir als 48 anys de càncer. A la seva tomba, sempre hi ha un ram de clavells vermells

De totes maneres no penseu que tot van ser flors i violes… abans de rendir-se, Caetano es va refugiar a la caserna del Carmo (Lisboa). Els militars sublevats i milers de ciutadans, que no havien fet cas de les crides radiofòniques que els demanen que no surtin al carrer, rodegen el «quartel» i finalment el conquesten. Caetano cedeix el poder al general Spínola.

Cal recordar que a les Espanyes, Franco encara és viu i uns quants seguíem amb molta atenció (i alguns amb molta emoció) el que passava al país veí. El dictador trigarà més d’un any a morir i fins el 1.977 no se celebraran les primeres eleccions democràtiques.

Bé com que ja hem recordat aquest històric esdeveniment… el trobador que tinc dins ens vol explicar 2 relats:

El primer, curtet, sobre l’origen dels clavells vermells… Segons la llegenda cristiana, els clavells vermells van aparèixer per primer vegada a la terra santa, quan Jesús portava la Creu. Els clavells sortien d’on les llàgrimes de la Mare de Déu, la Maria Magdalena i la Verònica van caure quan elles va plorar sobre el patiment del seu fill i mestre.

El segon me’l va explicar la tia àvia que viu a l’Argentina… és una varietat de clavell que viu  damunt les plantes… com una mena d’orquídia, però se’n diu «clavell de l’aire»

Resulta ser que que durant una «minga» (treball comunitari), un jove oficial espanyol es va enamorar d’una indigena coneguda per Shullca, la qual en cap moment va correspondre al apassionat amor d’aquell. Va jurar llavors venjar-se de la que així menyspreava el seu afecte, i una tarda que la va trobar sola a la serra va començar a perseguir-la. La nena, en la seva desesperació, va enfilar-se a la branca més alta d’un garrofer que el vent balancejava amenaçant enderrocar. Demanà-li el jove amb bones paraules que baixés, prometent respectar-la si així ho feia. Com que la nena es va negar a això, va amenaçar-la amb el seu punyal. El que no va poder la súplica, menys ho va aconseguir l’amenaça. I entre despitat i furiós va llançar l’arma que va anar a clavar-se just en el pit de la infeliç. Com un ocell va caure el cos de Shullca en el buit i després, el de l’oficial hispà desesperat. Unes gotes de sang van arribar, però, a humitejar el tronc de l’arbre. I allà va néixer el clavell de l’aire.

   

Per acomiadar-nos una musiqueta revolucionària amb molt clavells,

http://www.youtube.com/watch?v=VxOti3mqvcw&feature=related

Un Petó.revolucionari

Cerverí de GirOna