2 thoughts on “ERMESSENDA

  1. Bona vesprada Cerverí
    Sembla que Ermessenda va rebre pel testament del seu marit el comtat i el bisbat de Girona, pels quals sempre va manifestar preferència. Però el més probable és que segurament va rebre una copiosa quantitat de castells ubicats als comtats d’ Ausona, Barcelona i Manresa, es a dir: Cabrera, Besora, Curull, Doscastells, Orís, Lluçà, Merlès, Voltregà, Balsareny, Sorisa, Castelltallat, Vacarisses, Tagamanent, Taradell, Barcelona (el castell Nou de la muralla), Montcada, Sant Vicenç, castro Resubio, Calders, Aramprunyà, Vilademager, Montagut, Querol, Pinyana, Cardona, Granera, Mureda, Òdena i Castellbell. Tenia també els castells i termes de Begur, Pierola i Ponts i altres béns en el comtat i bisbat d’Urgell. I molts diners i joies, però el més important que posseïa era una rellevant personalitat. Era bella i amb grans qualitats morals i de governament. Els benedictins de Llenguadoc lloen la seva pieté, sagesse i habilité dans le gouvernement.
    Estigué sempre molt lligada al seu marit, administraven justícia junts molt sovint i la majoria dels documents comtals de l’època foren expedits a nom de tots dos. Fins i tot va acompanyar-lo en campanya –Còrdova el 1010-. Encunyà per primera vegada moneda pròpia. Mort el compte Ramon Borrell I de Barcelona(1017), Ermessenda governà durant la minoria del seu fill Berenguer Ramon I el Corbat fins el 1023, i més tard, mort aquest (1035) ho feu durant la minoria del seu nét Ramon Berenguer I el Vell (impulsà la redacció dels Usatges), fins el 1041 data en que governà en solitari els seus dominis, llevat del comtat de Girona que dirigí Ermessenda. Juntament amb el seu germà el bisbe Pere, la trobem prenen mesures de defensa de la Vall d’Aro i Calonge contra els pirates sarraïns.
    Un altre gran protagonista del regnat de Berenguer Ramon i Ermessenda, és Pere Roger, germà d’Ermessenda que posseïa les abadies de Carcassona i Rasés i el cogovern de Carcassona. Destinat a la carrera eclesiàstica, Ermessenda el portà a Girona i a la mort del bisbe Odó, el succeí en la mitra gironina. Va donar un gran impuls a les obres de la seu i va dotar molt generosament la canònica. Fou gran conseller i home de confiança de la seva germana. Segurament ell va estar el nexe de l’amistat entre Ermessenda i l’abat Oliba de Ripoll.
    Bé acabo amb un fragment de “Les tombes flamejants” de Ventura Gassol (1893-1980)
    Fou una pàtria. Va morir tan bella,
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba, un raig d’estrella;
    sota de cada estrella, un català.

  2. … a veure si vas a comprar al “centre Eix Comercial ” que donen un llibre molt bonic
    ” el Temps no és teu, ERMESSENDA ”
    ” Els mercaders són vida de la terra on són ” amb aquesta contundència remarca aquesta Ermessenda badoca, tot citant Francesc Eiximenis, que la implicació dels comerciants és essencial en la vida de tota ciutat …
    …….. Josep Maria Noguer ( President de Girona , centre Eix Comercial )

    .Et recomano que el llegeixis, t’agradarà MOLT !!!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>