Bé seguirem amb una magnífica imatge de Carcasona (el de la França l’anomenen Carcassone)… ja en vam parlar una mica en un anterior article amb motiu d’una visita a la zona.
La Mercè em va enviar una excel·lent presentació que és una mica llarga i tot i que pot arribar per correu@ pel bloc té algun problema tècnic.
Malauradament amb les adaptacions de la presentació s’ha perdut la música de fons que ajudava a entendre millor les imatges càtares… Gràcies mercè per voler compartir aquests interessants imatges.
A manera de compensació os proposo visionar un documental a partir d’un trobador occità de l’época:
http://www.youtube.com/watch?v=YYhv2xIGsuk
I és que l’esperit càtar no mort… avui en dia encara podem trobar dances d’aquella época daurada del pensament:
http://www.youtube.com/watch?v=oHfgFP_KObY&feature=related
Actualment a occitània encara s’atreveixen a reivindicar la llengua… i a la marxa anual sol haver un munt de gent que es manifesten a favor de la llengua… i de la cultura dels càtars…
http://www.youtube.com/watch?v=l0E3mixaedQ&feature=related
Hi han diverses organitzacions que es consideren càtares: podem començar per llegir aquest article publicat en una d’elles:
http://perso.wanadoo.es/picolell/cat/catars.htm
Voldria resaltar que els que encara es senten càtars, els estudien, o intenten viure com ells… és perquè han entès el lema:
Besoin de savoir, de comprendre,
de faire savoir et de faire comprendre
Que es podria entendre: «Ganes de saber, de comprendre, de fer saber i de fer comprendre»
Per si no recordeu el mapa proposat a l’article 1:
L’hauríem de completar amb aquest sobre els camins càtars…
Són molts els pobles, viles i ciutats actuals que van conèixer la seva esplendor medieval gràcies a l’esperit càtar… també hi ha castells i monestirs… encara que en uns hi estaven els refugiats càtars i en altres hi vivien els perseguidors… o els que se’n van aprofitar dels seus bens…
Donem un tomb pel monestir de FontFreda… importantíssim a l’época, no oblidem que va ser la llavor de Poblet, un dels + importants de Catalunya.
http://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/lleng/fontfr.htm
Ara al monestir de FF encara hi ha visites guiades, i sovint hi ha festes en especial casaments i esdeveniments socials…
Tornant als CÀTARS… s’ha escrit tant… que hi ha feina a poder destriar el que és creíble del que és fruit de la imaginació d’algun lletraferit…
Si disposeu de molt de temps, podeu fullejar algun fragment de’aquesta web… on hi ha alguna informació gratuïta però diu moltes coses i ja se sap qui diu molt, pot errar alguna. el que calla no en falla cap.
http://www.deulonder.angelcities.com/llegendes/catars.htm
Penso que ja és moment de comentar que molts dels castells atribuits als càtars… van ser reconstruits molt + endavant, quan ja s’havia acabat la persecució i anihilació del grup social… i els castells, molts d’ells ara enrunats els coneixem com molt grans i importants però a l’época eren + senzills i menys fortificats…
Podem repassar una mica el de Monsegur, una mirada a la viqui ens refrescarà la memòria:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montsegur
Passejant per la xarxa he trobat aquest curtet documental, 1.5 minutets de la visita al castell de Montsegur
http://www.youtube.com/watch?v=caVIyI6ZNkI
I com que és un castell mític, encara proposo un altra documental… un «pimpollo de red bull» ens explica el seu viatge a Montsegur…
http://www.youtube.com/watch?v=Vh6UDRUI2Wg
una mica propi però l’hora de pujada cal fer-li una visita encara que sigui virtual…
Ara que ja us heu fet una idea de com és Montsegur… i de la pujada al castell després de lluitar una horeta… us proposo visionar un dibuix on hi ha una reconstrucció del que sembla era en el seu esplendor…
Ara no val anar-hi, fer l’esforç i tornar i dir que no heu vist això… la imaginació al poder… !!!
Crec recordar que en aquests moments la foto seria una mena com això…
Ja sé que és una mica depriment… però la història i el pas del temps ja no es pot canviar…
De totes maneres el primer lector qui arribi a la zona, que compri una figureta com aquesta…
és una reproducció d’un bon home que anava fent camí i s’allotjava a les cases dels bons homes i bones dones de la regió mentre els ajudava al creixement personal, recordem que ells no tenien capellans, ni bisbes… eren ells mateixos i els + avançats en el seu humanisme… ajudaven als menys formats a fi d’aconseguir ser millors persones…
Fent una mica de telegrama resum del que s’ha anat dient o suggerint:
El terme càtar ve del grec «khataros» i vol dir pur. ( encara que hi ha alguns estudiadors crítics que consideren que podria derivar de «ketter«, que era com se’ls coneixia a Alemanya i significava heretge).
Aquesta doctrina es coneixia des de l’antiguitat, i sembla estar relacionada amb algunes idees que practicaven alguns membres de sectes búlgares anomenades «Bogomils«.
Igualment, i pel fet que es van donar a conèixer en un concili que tingué lloc prop d’Albi (1165), els conegueren també com «Albigesos«. Ells, però, s’anomenaven «cristians o bons homes»
El catarisme fou una religió cristiana basada en una interpretació molt personal de les Escriptures: el dualisme, una idea senzilla que enfronta els principis del bé i el mal. Aquesta en fou la base.
Fem una mica d’història. Als voltants de l’any mil naixia un gran moviment herètic que provenia dels Balcans. Els mercaders i aventurers que en aquells temps anaven i venien d’Orient es cuidaren de fer-lo arribar fins a les terres del Llenguadoc i més tard a Catalunya.
Aprofundint en el perquè del naixement d’una doctrina diferent a l’establerta en aquell moment, podríem dir que fou degut, bàsicament, al comportament del clergat catòlic que no transmetia la imatge de l’església primitiva, evangèlica i pura, que els seus feligresos esperaven. Era evident que el clergat d’alçada donava la mà al luxe i la riquesa i, en canvi, el del «rostoll» estava mal preparat i poc present en les zones rurals. Aquests fets provocaren que l’església no donés les respostes adients als dubtes que els seus fidels cercaven.
És per aquest motiu que sorgiren les doctrines càtares i mendicants en aquells dies, donant resposta als dubtes plantejats pel poble, que estava molt sotmès a la protecció dels seus Senyors, en bona part perquè la majoria era pobre declarat. Cal dir, tot i això, que el catarisme fou un esdeveniment europeu i que la religió dualista tingué vocació d’universalitat.
Retrobant el fil històric direm que fou l’any 1100 quan el catarisme apareix amb mes força. Ambres, Louvain, Bruges, Utrech, Lieja, Tolosa i l’Albi, arrencaren amb molta força durant aquest període. Mes tard travessà els Pirineus i fou escampat per Catalunya i Aragó.
És evident que, amb aquestes perspectives, l’església Romana es posà ràpidament en guàrdia per tal d’obstaculitzar el desenvolupament d’una religió que al mateix temps s’oposava al dogma oficial i amenaçava seriosament les seves estructures i institucions.
Així, doncs, l’any 1209 el Papa Innocent III posà en marxa una «creuada contra els Albigesos«.
Durant nou anys els barons i nobles del nord de França, capitanejats per Simó de Montfort, assetjaren a sang i foc tot el país.
Perfectes, fidels, creients i simpatitzants eren cremats i les seves terres incautades. La repressió del catarisme al Llenguadoc fou una immensa tragèdia. Tant sols un príncep catòlic, Pere II, Rei d’Aragó i Comte de Barcelona es posà al costat dels càtars del Llenguadoc, però fou mort a la batalla de Muret l’any 1213 i novament Simó de Montfort fou proclamat per Roma «Comte de Tolosa».
Durant els anys 1216 al 1224 els senyors Occitans començaren una guerra d’alliberament que va permetre recuperar els seus dominis. El catarisme ocupava novament el lloc que tenia. En aquell moment, però, sorgí el Rei Lluís VIII -l’any 1226- i novament organitzà una creuada que derrotà definitivament als senyors Occitans.
La inquisició prengué el relleu als Senyors del Nord i aconseguiren cremar un per un tots els creients càtars. La repressió durà un segle sencer durant el qual Dominics i Franciscans començaren una nova acció espiritual que proposava a la societat un nou model de vida apostòlica.
Perseguits i assetjats, els càtars es refugiaren al castell Occità de Montsegur, fortalesa que semblava inexpugnable i en la qual es sentien segurs i protegits. Tot i això, la primavera de 1243, sis mil homes capitanejats per Hughes des Arcis, Senescal de Carcasona i Pierre Amiel (Arquebisbe de Narbona) s’aproparen als peus del castell i efectuaren un setge que durà tot l’hivern. La traïció d’un guia i l’habilitat d’uns quants soldats, provocà la caiguda de Montsegur. Fou el 2 de març de 1244 quant la fortalesa caigué ens mans dels assetjadors. Els perfectes i creients càtars foren cremats en una gran foguera que tingué lloc al famós «Camp dels Cremats» als peus de Montsegur.
Canviant una mica d’indret… a França que cuiden una mica millor que a les espanyes el tema del turisme i la història han organitzat una ruta càtara i una de més humil complementària que és la Minervoise…
Encara recordo fa uns anys, una setmana santa vam fer cap a Menerba… (els francesos: Minerve… i els occitans Menèrba) ara hi malviuen un centenar de persones i per setmana santa ni aquests…
… era un dia de setmana santa… plovinejava, feia vent propi del país, el sol s’havia amagat i els núvols amenaçaven pluja… no hi havia cap ànima enlloc… moltes cases estan tancades… semblava que acabava de passar l’exèrcit de Simó de Montfort…
http://ca.wikipedia.org/wiki/Menerba
Abans de continuar veurem 4 
imatges del poble fortificat…
I finalment crec que tindrem la sensació d’un poble dalt d’un penyasegat, la zona en forma triangular perquè el riu fa una giravolta i sols és possible entrar per un sol pont de pedra estret…
Ara encara hi ha un munt de cases per arranjar… sembla un poble fantasmagòric… on les ànimes dels càtars esperen venjança…
Per si no hi podeu anar aviat, us deixo un documental:
http://www.youtube.com/watch?v=nG5zXritpDo&feature=related
Aprofito per a recordar que tots els poblets d’aquesta ruta… són bons productors de vi seguint la tradicció càtara… paraula que són molt bons i no massa cars…
Bé.. el tema segueix apassionant… i ens hem allargat una mica…
Deixarem per a un proper article algun gran castell com el de Perapertuse (pedra tallada), la relació amb sant Joan, amb Maria de Magdala… i els nous càtars… santPere de Rodes… que tot hi ha una mica i més.
Ens acomiadem amb una imatge propera i una música mentre repassem la cultura occitana
http://www.youtube.com/watch?v=XrvUFfhYmeg
Un Petó.Net
Cerverí de GirOna
Cerverí, molt agraïda per tantes explicacions i fotografies del mon Càtar, si algu vol anar un dia fins Andorra fent una mica més de volta, recomano la ruta francesa com li dic jo, i passar per tots aquests poblets plens de castells on els Càtars, van deixar tot el seu llegat. Millor si es disposa de dies per anar -hi fent estada mentre fem camí,per tal de impregnar-nos de tota aquesta cultura, un magnífic exercici per a l’ánima i l’esperit, a part d’un insuperable espectacle per a la vista. Fins que començem a enfilar cap el Pas de la Casa, la imatge de aquests petits llogarrets i els seus impresionants castells, ens faran companya una bona estona de viatge i serem tractats per la seva gent de la millor manera i més si diem que som catalans,( segur que es notará de seguida), perquè tenen cap els qui som de l’altre costat de Catalunya, una admiració especial de la qual jo en dono fé. Segurament això els hi vé de aquests avantpassats seus,els homes bons.
Areveure i fins aviat!
Una última cosa, ara que hi som ficats pel mig, escriuras un dia sobre els Templaris?. També hi ha molta teca i molta llegenda.