BYE, BYE YAHOO!

 Jerry Yang (esquerra) i David Filo (dreta), co-fundadors de Yahoo!

Fa anys quan buscàvem a Internet sovint empràvem el YAHOO… era un bon cercador… encara recordem els principis:

  • Yahoo! inicialment va rebre el nom de “Jerry’s Guide to the World Wide Web”, però aviat es va canviar el seu nom a Yahoo!.
  • Es diu que el seu nom ve d’uns personatges fantàstics del imaginari llibre “Els viatges de Gulliver” de Jonathan Swift, els Yahoos.

  • Sembla ser que a casa de David Filo, Cofundador de Yahoo!, el pare d’aquest anomenava a David i a Jerry “un parell de Yahoos” per la seva naturalesa inquieta i aquests decideixen usar el nom Yahoo! per al seu portal.
  • Cal recordar que al llibre de Swift, un Yahoo és una criatura salvatge, bruta i de costums desagradables, que s’assembla massa a un ser humà. Yahoo! va aparèixer per primera vegada a l’ordinador personal de Yang, “Akebono”, mentre que el programari i la base de dades a la màquina de Filo, “Konishiki”, noms que provenen de lluitadors de sumo, esport del qual Filo i Yang són fanàtics.
  • Sigui com sigui, Yahoo! va fer la seva aparició pública al mercat de valors de Nova York a l’índex NASDAQ el 12 d’abril de 1996, venent 2.6 milions d’accions a $13 dòlars cada una.
  • I al llarg de molts anys la popularitat de Yahoo! augmentava, i creixia la gamma de serveis.
  • Això va convertir Yahoo! en “l’únic lloc on algú havia d’anar per trobar qualsevol cosa que cerqués, comunicar-se amb qualsevol persona o comprar quelcom”.
  • Recordem que entre els serveis que avui Yahoo! ofereix estan Yahoo! Correu, Yahoo! Messenger, Yahoo! Grups, Yahoo! Jocs, Yahoo! Compres, Yahoo! Subhastes, etc.
  • Yahoo! va començar a fer contractes estratègics amb empreses de telecomunicacions i recerca local a escala mundial, tals com British Telecom al Regne Unit, Rogers Communications al Canadà, Ideas Interactivas (Yahoo! Pàgines Útils) a Mèxic i SBC Communications al Canadà. El seu objectiu és fer front als seus competidors globals: Google, AOL, Terra, MSN i d’altres.
  • Molts de nosaltres vam començar a anvegar i utilitzar els serveis de Terra, després Telefònica i ara Movistar, que compartien recursos virtuals.

  • Per tal d’incrementar el seu lideratge en la recerca de pàgines web (el seu principal reclam), Yahoo! ha fet adquisicions com la d’Inktomi el Desembre de 2002 i Overture el Juliol de 2003 (junt amb les seves filials Altavista, AllTheWeb), i ha dut a terme una aliança a Mèxic amb una empresa anomenada Ideas Interactivas per llançar un directori telefònic imprès sota la marca Yahoo! Pàgines Útils, trencant motlles i complementant la seva estratègia de recerca local al món físic; això li permet competir dignament amb Google i la nova funció de cerca de MSN.
  • Curiosament el 2008 va rebutjar una oferta de compra de Microsoft per 44,6 milions de dòlars.
  • Actualment els servidors de Yahoo! utilitzen el sistema operatiu FreeBSD. Però li ha sortit un competidor que l’avantatge i fa perillar la seva subsistència.

Podem llegir aquest interessant article publicat a l’Ara, en el seu  suplement “emprenem” :

http://emprenem.ara.cat/innovacio/vuit-errors-Yahoo-provocat-desballestament_0_1762023824.html

Pels que us costa llegir els links, a manera de resum:

Yahoo

1. Yahoo! va néixer el 1995 com el primer directori de pàgines web mínimament organitzat. Els seus usuaris hi acudien per trobar les webs més cèlebres i Yahoo! guanyava diners amb la publicitat dels bàners que mostrava. El 1996 va sortir a borsa en plena efervescència del primer internet: cada vegada hi havia més pàgines web per indexar i, per tant, més publicitat en bàners per cobrar.
En aquells anys, dos joves van trucar a la porta de Jerry Yang, cofundador i conseller delegat de la companyia, per demanar-li finançament. Portaven un projecte que pretenia automatitzar el que llavors a Yahoo! feien persones -cercar directoris-, a més de canviar el model publicitari per passar dels bàners a un de relacionat amb les recerques de l’usuari. Yang els va ignorar i els joves se’n van anar a fundar Google.

2. En els anys posteriors, en lloc d’invertir en innovació els diners que entraven a cabassos, Yahoo! va preferir seguir explotant el model publicitari dels bàners en un esquema que Paul Graham, antic empleat de la companyia, va descriure, el 2010 al seu blog, com “un esquema Ponzi a gran escala”, una manera de referir-se a una estafa piramidal.
Segons Graham, la publicitat era el preu que les empreses havien de pagar per ser conegudes en l’incipient món digital, i el gran beneficiari n’era Yahoo! Però el sistema va durar fins a l’esclat de la bombolla puntcom, el 2000. Quan Yahoo! es va refer del cop, Google ja havia agafat el control de les cerques de pàgines web: era la mateixa empresa en la qual Yang no havia volgut invertir.

 

3. El següent conseller delegat, Terry Semel, va tenir l’oportunitat el 2002 de comprar Google per 5.000 milions de dòlars, però la va deixar escapar tot i que Yahoo! ja derivava la major part de les cerques dels seus usuaris a Google, amb la qual cosa depenia totalment del cercador, que començava a robar-li part del pastís publicitari.

 Terry Semel

4. Terry Semel també va poder haver comprat Facebook el 2006, però es va mostrar avar amb el preu, i Zuckerberg va declinar l’oferta.

5. En canvi, el 2005 Semel sí que va comprar Flickr, que tenia un gran potencial en aquell temps, però no va fer absolutament res amb el portal de fotografies, que ha acabat en l’oblit.

 [en aquests dies a Flickr hi ha + de 13.000 milions de fotos]

6. El 2008, amb seriosos problemes econòmics, Yahoo! va rebre una oferta de Microsoft per 44.000 milions d’euros, que anava destinada a minvar la potència de Google. Jerry Yang, que tornava a ser conseller delegat després de la sortida de Semel -considerat el pitjor executiu de la història de Silicon Valley-, la va rebutjar. Immediatament després va arribar l’esclat de la bombolla immobiliària i el negoci publicitari de Yahoo! va caure encara més.

7. El 2009, la següent consellera delegada, Carol Bartz, va arribar a un acord amb Microsoft per utilitzar el cercador Bing a canvi de repartir-se el negoci publicitari. Era exactament el que Microsoft li havia ofert a Yang un any abans pagant 44.000 milons; amb aquest acord ho aconseguia gratis. Bartz va ser acomiadada.


8. El 2013 l’última consellera delegada de Yahoo!, Marissa Mayer, va comprar la plataforma de blogs Tumblr per 1.000 milions de dòlars. Aquesta va ser només una de les moltes start-ups que Mayer va comprar durant la seva gestió. D’aquesta manera va dilapidar bona part del capital que li quedava a l’empresa.

Tumblr és un portal de gestió de blogs senzills… les dades del 30 de novembre de 2013,  consideren que Tumblr acull més de 152.200.000 blocs. Però no hi ha una interessant rendibilitat.

El final és encara + desastrós:

Ara Mayer se’n va després de vendre a Verizon el negoci digital de la companyia per gairebé nou vegades menys del que en el seu dia va oferir Microsoft; s’endurà una indemnització 22 milions de dòlars.

El que quedi de Yahoo! canviarà de nom per dir-se Altaba i, sota aquesta nova denominació, els accionistes gestionaran les dues úniques decisions bones que es van prendre en aquests 22 anys: permetre que la filial del Japó funcionés de manera autònoma i invertir -per consell de aquesta filial- a Alibaba quan el gegant del comerç electrònic iniciava el seu camí.


D’aquesta manera, Yahoo!, que un dia es va asseure al tron de l’Olimp tecnològic, quedarà desballestada i reduïda a una cartera d’inversions, a les quals se suma un fons de 3.000 patents que la futura Altaba pretén explotar en forma de llicències d’ús. Això serà així sempre que Verizon no es faci enrere en la seva oferta de compra, que de moment no té data fixa i ja porta un retard de gairebé un any des que es va oficialitzar. Tot pot passar, en la desgraciada història de Yahoo!

I així acaba una de les primeres companyies d’aquest espai virtual, capdavantera i deessa durant molt de temps… però ara caiguda en desgràcia i absorbida pels llocs depredadors del comerç digital.

El tema va ser tractat fins i tot a la sèrie de dibuixos animats, la família de Guy,

https://www.youtube.com/watch?v=l5DfWE4EWoo

Un petó.net

Cerverí de GirOna