HONDURAS 3, HISTÒRIA II

En el clip anterior vam quedar a l’època del descobridors i colonitzadors, al segle XVIè.

A manera de recordatori:

  • Des del seu descobriment, el territori d’Hondures es va mantenir intacte, fins al març de 1524, quan Gil González Dávila es va convertir en el primer espanyol a arribar a Hondures amb propòsits de conquesta.
  • GGD va fundar la vila de San Gil de Buena Vista i es va internar en territori hondureny, va pacificar els indis i va lluitar contra els espanyols que li disputaven el territori.

  

  • Tenia també l’esperança de trobar el desguàs del llac de Nicaragua.

Podeu obtenir + informació a:

https://www.vianica.com/sp/go/specials/18-lago-de-nicaragua.html

  • Després, Hernán Cortés, mogut pels informes que havia rebut sobre la gran riquesa del país, va enviar 2 expedicions, una per terra i una altra per mar.
  • Va encarregar la primera a Pedro de Alvarado i la segona a Cristóbal de Olid. Però aquest últim, el va trair. Per aquest motiu, Cortés va sortir de Mèxic, al capdavant d’una expedició que va durar prop de dos anys i va acabar, després de milers de perills i privacions, a Trujillo.
  • Hernán Cortés va ser un dels conqueridors d’Hondures
    En arribar a Hondures, Cortés va introduir el bestiar i va fundar la ciutat de Natividad de Nuestra Señora, prop de Puerto Caballos.

  • El 25 d’abril de 1526, abans de tornar a Mèxic, Cortés, va nomenar Hernando de Saavedra, governador d’Hondures i va deixar instruccions de donar-los bon tracte als indígenas.
  • El 26 octubre 1526, Diego López de Salcedo, va ser nomenat per l’emperador com a governador d’Hondures, en substitució de Saavedra.
  • La següent dècada va estar marcada per les ambicions personals dels governants i els conqueridors que interferien amb l’organització governamental.
  • Els colons espanyols es van rebel·lar en contra dels seus líders, i els indis es van rebel·lar contra els seus patrons, i contra els maltractaments.
  • Salcedo, per procurar enriquir-se, va tenir seriosos enfrontaments amb Pedrarias, governador de Castella de l’Or, qui per la seva banda, desitjava Hondures com a part dels seus dominis. En 1528, Pedrarias va arrestar Salcedo i el va obligar a cedir part del territori hondureny, però l’emperador va rebutjar l’acord.[19] Després de la mort de Salcedo el 1530, els colons es van convertir en àrbitres del poder. Posaven i treien governadors. Davant aquesta situació, els colons van sol·licitar a Pedro de Alvarado que posés fi a l’anarquia. Amb l’arribada d’Alvarado en 1536, el caos va disminuir, i la regió va quedar sota autoritat.

http://www.esacademic.com/dic.nsf/eswiki/349779

Com veiem ja fa 400 anys Honduras tenia governants egoistes i poc amics dels indígenes… que en realitat eren els veritables ciutadans d’aquella àrea geogràfica.

És bastant complicat… però de manera senzilla, la viqui ens posa una proposta que podem llegir en un plis-plas…

https://es.wikipedia.org/wiki/Grupos_%C3%A9tnicos_de_Honduras

  • Ja pel 1537, Francisco de Montejo va ser nomenat governador. En arribar a Hondures, va anul·lar els repartiments de terres fetes per Alvarado. Pare i fill de la família Montejo.

Trobarem + informació sobre aquest personatge:

https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Montejo

  • El seu capità, Alonso de Cáceres, va ser el responsable de sufocar la revolta índia de 1537 i 1538, dirigit pel cacic Lempira.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alonso_de_C%C3%A1ceres

Va tenir un paper mol important un cap o caci anomenat LEMPIRA, de la tribu Lenca

https://es.wikipedia.org/wiki/Lempira_(cacique_lenca)

gravat extret d’un bitllet actual de la moneda d’Honduras… és el Cacic Lempira.

A manera de telegrama recordarem unes dades d’aquest interessant personatge, molt apreciat per la cultura d’Honduras i bastant desconegut al nostre país,

  • Lempira (no sabem exactament el seu naixement, 1499? – 1537) fou un cacic del poble lenca que va lluitar contra els espanyols durant la dècada de 1530.
  • Lempira («senyor de la muntanya», en lenca) va ser comissionat pel cacic Entepica perquè organitzés la resistència a la penetració espanyola.
  • El 1537, tenint com a base d’operacions el puig de Cerquín, es va aliar amb el subgrup lenca dels cares i va reunir un exèrcit de prop de 30.000 soldats, procedents de 200 pobles. (que ja era tot un senyor exèrcit)

 situació de la tribu dels Lencas i el seu cabdill Lempira.

  • El seu exemple va servir perquè altres grups s’alcessin també en armes a la vall de Comayagua, a la regió que avui es coneix com el departament de Lempira, a Hondures.
  • Els intents espanyols per derrotar-lo, dirigits per Francisco de Montejo i el seu capità Alonso de Cáceres, van resultar infructuosos durant anys.
  • La versió tradicional, que es basa en l’obra del cronista Antonio de Herrera y Tordesillas [«Història general dels fets dels castellans a les illes i la terra ferma del mar Oceà»], afirma que Lempira va ser mort a traïció.
  • Sembla ser que els espanyols varen convèncer Lempira perquè acceptés trobar-se amb dos representants de Cáceres per negociar la pau.
  • A la reunió, un arcabusser va disparar al cacic repetides vegades des de dalt d’un cavall i va posar fi a la vida de Lempira.
  • Una altra versió, redactada a Mèxic el 1558 i trobada a l’Arxiu d’Índies, afirma que Lempira va morir en combat cos a cos i que posteriorment se li va tallar el cap com a prova fefaent de la seva mort.
  • Hondures li ha posat el seu nom a la moneda nacional, la lempira (codi ISO 4217: HNL). També commemora el nom del cacic lenca la ciutat de Puerto Lempira, capital del departament hondureny de Gracias a Dios, i el ja esmentat departament de Lempira.
  • El 1539 Montejo i Alvarado van tenir seriosos desacords sobre la regió, la qual cosa, va cridar l’atenció del Consell d’Índies. Montejo se’n va anar a Chiapas, i Alvarado es va convertir en governador d’Hondures.

Podem ampliar informació sobre el poble Lenca a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lenques

Una vegada + reafirmar que Honduras ja va néixer al món occidental enmig de lluites i polítics carregats de corrupteles que miraven + per la seva butxaca que per organitzar un país.

En homenatge al cabdill, com ja hem comentat es va editar aquest curiós bitllet,

exemplar del 2003

Aquí podem veure les 2 cares,

De totes maneres li han donat el valor + petit… coses de la vida…. i el seu valor comparat amb el dòlar… és de quasi 24 vegades menys.

Lempira H

Sortosament hi ha internautes interessats en el tema del Lempira i podreu trobar + dades a,

http://www.xplorhonduras.com/el-cacique-lempira/

Podem escoltar l’himne a Lempira,

Així com nosaltres recordem la llegenda de Sant Jordi… hi ha centres educatius que recorden les gestes de Lempira,

Bé seguirem una mica + en la Història de Honduras…

Entrem en el que s’anomena ÈPOCA COLONIAL que va des de la mort de Lempira al s. XVIè (1537) fins el s. XIXè, ja pel 1812 amb la Constitució de Cadis i les revoltes a diversos països depenents de la Corona de les Espanyes.

  • La derrota de Lempira, l’establiment del bisbat, per primera vegada a Trujillo i després a Comayagua, així com la fi de la lluita entre les faccions rivals espanyoles, van contribuir a la colonització i l’augment de l’activitat econòmica d’Hondures, en la dècada del 1540.

http://arzobispadodetrujillo.org/

http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dcoma.html [Diócesis de Comayagua]

  • Es van desenvolupar al país una varietat d’activitats agrícoles, incloent-hi la cria de bestiar i, per un temps, la recol·lecció de grans quantitats d’arítjol.

 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ar%C3%ADtjol

L’amic Cervantes en diu «Zarzaparrilla» encara que la viqui s’hi refreix com «Smilax _ aspera»

https://es.wikipedia.org/wiki/Smilax_aspera

Hi ha tres anècdotes d’aquesta planta:

  • Segons els cronistes (que potser havien begut una mica massa de «Zarzaparrilla»… a l’època dels Inques, durant la batalla decisiva de Cajamarca, els cavalls dels hispans i que van aconseguir la captura del inca Atahualpa, van aguantar sense dormir, moltes hores degut a la ingesta accidental d’aquesta planta. Llàstima que no hi havia control anti-drogues, perquè aquells cavalls i probablement els genets anaven ben col·locats. Així s’escriu la Història.

  • «La zarzaparrilla» com a planta va donar nom a una beguda refrescant obtinguda amb les arrels. No oblidem que els fruits vermells són molt tòxics. Aquest beuratge va ser molt popular no sols a llatinoamèrica sinó que a Europa i als Estats Units també… fins que va aparèixer la Coca-Cola.
  • Més tard es va aprofitar la planta per fabricar pesticides i verins molts potents. Actualment hi han diversos remeis naturals amb aquesta planta i les seves propietat curatives.

fabricació de «zarzaparrilla»

cartell venda «zarzaparrilla» a granel a Honduras.

etiqueta de «zarzaparrilla» antiga

llauna moderna de «zarzaparrilla»

etiqueta clàssica de «zarzaparrilla»

Es pot trobar a qualsevol lloc del món mundial…

Retornant al tema de la Història de Honduras… després de la parada tècnica de la «Zarzaparrilla»:

  • L’activitat econòmica més important d’Hondures del segle XVI va ser l’exportació d’or i plata.
  • L’activitat minera va donar a Gracias tal importància, que el 1543 va esdevenir la capital de l’Audiència dels Confines, creada per Carles I i que abastava tota Amèrica Central.

Per conèixer una mica millor la trajectòria d’aquesta ciutat que en una época va ser considerada la capital econòmica de Honduras…

https://es.wikipedia.org/wiki/Gracias_(Lempira)

  • Aquesta decisió va crear ressentiment en els centres més poblats de Guatemala i El Salvador.
  • El 1549, la capital de l’Audiència va ser traslladada a Antigua, Guatemala i així Hondures va ser governada per aquesta Audiència fins al 1552 i després va passar a dependre de la Capitania General de Guatemala.

Degut a  aquest trasllat Antigua, a Guatemala,  va començar a créixer i es va desenvolupar, així actualment està així,

Anem avançant…

  • El 1540 es va descobrir or i plata a la vall del Riu Guayape.

  • Això va contribuir al declivi de Gracias i l’ascens de Comayagua com a principal centre d’Hondures. La demanda de la mà d’obra va augmentar, i això va accelerar el declivi de la població nativa.

  • Com a resultat d’això, van ser introduïts al país els esclaus provinents de l’Àfrica.

  • Altres dipòsits d’or van ser trobats prop de San Pedro Sula i el port de Trujillo.
  • La producció minera va començar a declinar el 1560, i amb això la importància d’Hondures.
  • Al començament de 1569, nous descobriments de plata van reviure breument l’economia, el que va portar a la fundació de Tegucigalpa, que aviat va començar a rivalitzar amb Comayagua com la ciutat més important de la província. L’auge de la plata va aconseguir el seu punt màxim el 1584, i la depressió econòmica va tornar poc després.
  • Els esforços de mineria a Hondures, es van veure obstaculitzats per la falta de capital, mà d’obra i les dificultats del terreny.
  • El mercuri, vital per a la producció de plata, era escàs, a la qual cal afegir-hi la negligència dels funcionaris.

Resulta que en aquells temps, per la Mireia de l’or i de la plata/argent, el que s’anomena mineria hidràulica feia servir el mercuri per separar per flotació l’or… que s’enfonsa mentre que l’aigua i la grava suren (floten) pel damunt.

Així les partícules fines d’or poden formar una amalgama mercuri-or i ajuden a recuperar l’or.

Ens diuen els experts en mineria que a partir dels anys 60 es va canviar d’estratègia. sobretot a gran escala i avui dia sols s’utilitza el mercuri a petita escala i sovint de manera clandestina (d’amagatotis) en les prospeccions d’or.

Els enginyers miners calculen que 45.000 Tm (tones) de mercuri utilitzades a Califòrnia per les extraccions d’or mai seran recuperades.

I si tenim clar que el mercuri és tòxic… Trump tenim un «petit problema»

Retornem a la història hondurenya,

  • Un dels grans problemes per als governants espanyols d’Hondures va ser l’activitat dels anglesos al nord del territori.
  • Aquestes activitats van començar al segle XVI i van continuar fins al segle XIX. En els primers anys, els pirates europeus van atacar de forma freqüent els poblats del Carib hondureny.
  • En 1643 una expedició anglesa va destruir la ciutat de Trujillo, el principal port d’Hondures.
  • A més, els anglesos van fer enormes esforços per implantar colònies a partir del segle XVII a les Illes de la Badia i el nord d’Hondures amb l’ajuda dels sambos i els miskitos que atacaven els assentaments espanyols.

https://es.wikipedia.org/wiki/Misquito

foto d’un poblat misquito actual.

Les coses encara es van complicar una mica més:

  • A principis del segle XVIII, la dinastia borbònica, vinculada als governants de França, van substituir als Habsburg en el tron ​​d’Espanya. [recordem la nostra guerra del 1714]
  • La nova dinastia, va iniciar una sèrie de reformes en tot l’imperi, dissenyat per fer l’administració més eficient i rendible, i per facilitar la defensa de les colònies.
  • Entre aquestes reformes es va observar una reducció en l’impost sobre els minerals preciosos i en el cost de mercuri, que era un monopoli real.
  • A Hondures, aquestes reformes van contribuir al ressorgiment de la indústria minera a la dècada del 1730.
  • Sota els Borbons, el govern espanyol va fer diversos esforços, per recuperar el control sobre la costa del Carib.

  • El 1752, va ser construït el fort de San Fernando de Omoa.
  • El 1780, els espanyols van tornar a Trujillo, que va començar a desenvolupar-se com a base d’operacions contra els assentaments britànics cap a l’est.
  • Durant la dècada del 1780, els espanyols van recuperar el control sobre les Illes de la Badia i van treure a la majoria dels britànics i els seus aliats de la zona de Riu Negro.
  • La Convenció anglo-espanyola de 1786, va dictar el reconeixement definitiu de la sobirania espanyola sobre la costa del Carib.

Recordem que en aquella época el Carib era sinònim de pirates…

Ens ve  al cap la imatge,

Hem trobat un veritable mapa pirat… per sort hi ha ciutats…

Bé ho deixarem per avui… que encara tenim molta feina.

Us convidem a gaudir de la banda sonora del Pirates… les multinacionals no ens deixen veure la peli si no paguem el canon corresponent… ells també són un pèl pirates.

 

Un petó.net

Cerverí de GirOna