13 | octubre | 2016 | Bloc amb swing

Avui, dijous 16 d’octubre que han concedit el Premi Nobel de Literatura d’aquest 2016 al cantautor BOB DYLAN, ens ha deixat un altre monstre de la comunicació i en particular del teatre compromès… el DARIO FO.

Podem trobar dades concretes sobre ell a la viqui:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dario_Fo

A la versió en la llengua Cervantina encara hi ha + informació.

Bé quan era alumne a l’Escola de Mestres a Girona… vam tenir l’ocasió de fer un taller de teatre dirigit pel profe d’Educació Física, el Paco Pérez… del que molts tenim un agradable record… això va facilitar que llegíssim llibres de teatre d’autors socialment molt avançats com Dario Fo i Bertolt Brecht.

Eren els anys finals del 60… amb el maig del 68 que ens va revolucionar i connectar les neurones en especial pels temes socials.

I un bon dia ja mestre vaig llegir i + tard vaig anar a veure una representació de «Mort accidental d’un anarquista» que ens va agradar moltíssim.

Si algú no la recorda… pot visionar aquest clip d’hora i mitja… i ja tindrà un testimoni social i polític de primer ordre… una de les millors obres del Dario Fo.

En Dario va ser un home molt compromès… amb una formació intel·lectual excel·lent.

El 1940, es traslladà a la ciutat de Milà, on estudià arquitectura a l’Acadèmia de Belles Arts d’aquesta ciutat… però aviat esclatà la 2ª Guerra Mundial i ell estava a la Itàlia del feixista Mussolini.
Durant la Segona Guerra mundial, es veié obligat a aturar els estudis i desenvolupà un suport a la resistència antifeixista, així com als aliats, i hagué d’ajudar el seu pare a escapar-se fins a Suïssa.
En acabar la guerra, continuà els estudis i s’interessà gradualment pel teatre.
El 1950, amb 24 anys d’edat, s’inicià com a actor.
El 1954 es va casar amb Franca Rame i el 1955 van ser pares d’un nen, en Jacopo Fo. (que també ha estat actor i molt bo)
Aquest passat novembre de 2014 [9N, que encara cueja pels tribunals carpetovetònics], va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.
Malauradament avui ens ha deixat després de dies de patir un quadre amb molts problemes respiratoris… com tants d’altres intel·lectuals.

Unes paraules d’ell ens ajuden a entendre la seva personalitat… llàstima que només hi ha 5 minuts i mig:

Podríem dir/escriure moltes coses del Dario… però unes imatges ens ajudaran a recordar aquest monstre teatral que va saber reflectir com pocs els problemes de la societat i de les autoritats que sovint es passes en les seves actuacions amb els ciutadans.

Les imatges amb la seva parella, Franca Rame, [sempre li va fer costat en les diferents aventures teatrals… obres i companyies] són molt clarificadores del seu projecte de vida.