ENGALAMENT DEL BARRI DEL TER

Fa una setmana que ens assabentem que per la Festa Major, la Comissió de Festes proposa engalanar els carrers. Ens trobem a peu dret i decidim aprofitar el que tenim i amb pressupost zero avançar fins deixar clar un canvi de vista.

Ens proposem fer un riu ple de vida al tram del carrer de Sant Antoni amb el c/ Nou. Decidim demanar la col·laboració dels veïns que aportin ampolles i garrafes de plàstic per fer les onades d’aigua virtual.

Organitzem diferents tallers per anar avançant perquè el tems se’ns tira al damunt.

convidar a decorar carrer

I una vegada comprovem al llarg de la setmana darrera de juliol que la cosa avança, el dilluns, 30 ens inscrivim a l’estanc… i per partida doble!

La calor fa estralls i els voluntaris estan assedegats, per sort la Salut ens fa un líquid vegetal, que com el beuratge dels druides ens dóna força i la tasca decorativa avança a bon ritme.

Aquesta darrera setmana ha estat clau… gent amunt i avall, ampolles cap aquí, garrafes cap allà, tisores i cúters que necessiten un esmolet… però l’equip és fort i amb el beuratge de la Salut i una mica d’aigua fresca els valents pengen un i altra enfilall i el carrer sembla un riu en moviment.

El  dimecres dibuixem la Goja i el Neptúter…  algun passavolant mira de reüll el pati d’en Gil i la Mª Àngels… on s’entreveu uns personatges mitològics.

El divendres, tot i la calor al garatge-taller del Llorenç hi ha moguda… ens dona suport el pintor Lluís Bosch Martí, pel tema del color i aprofita per fer-me l’enèsima lliçó sobre l’art i l’evolució del color… però jo segueixo en el romànic i el còmic… de totes maneres la goja fa un goig que enamora. El Neptúter no vol ser menys i amb els seu trident xapoteja pel Ter, el posarem a la zona de Llevant Sud, que hi ha una paret lletjota i allà no hi ha cap vilatà que la decori.

Per la Goja li reservem un paper principal, a la zona de Ponent Nord… i si el temps ho permet, i el camió de les escombraries no fa malifetes potser serà aèria i tot.

Però arriba el cap de setmana i el camió ja se’ns cruspeix una filada… coses de la vida i anem amb l’escala a fer l’arranjament.

En Ramon i sobretot en Joan pugen l’escala del Pere amb una traça de circ… potser eren trapezistes en una altra vida.

En aquestes un altre Ramon, vol ajudar i s’encarrega d’anar a buscar 2 dotzenes de canyes i convertir-les en canyes de pescar amb una traça d’artesà.

L’Angelina i la Fina, com que tenen tisores, també s’afegeixen a retallar ampolles i no es cansen de fer viatges fins la seu de can Joan on hi ha el taller principal.

En Fèlix en visita amb regularitat i sovint amb la Laura i el gos que és un tros de pa.

L’Andreu, quan ve al taller es porta un grapat d’ampolles i s’afegeix a l’equip

Tenim un grapat d’anècdotes però les deixen per un altre dia o per la futura celebració-sopar.

Quan visitem les famílies fem petar la xerrada i perdem el ritme… fins que toquen les 8 del captard i a recollir s’ha dit… que nosaltres som aprenents, oficial i mestres i de tot s’ha de fer una mica… i deixar el material recollit és una manera de millorar el món.

Estem preparant un díptic explicatiu:

diptic

Abans de seguir us convidem a escoltar el cant dels ocells… sols heu de clicar l’enllaç i posar-vos damunt de l’ocell desitjat i escoltareu el seu cant, gràcies als amics del museu del Ter,

http://www.museudelter.cat/coneixelriu/ocells.php

Bé ara que ja hem pogut escoltar diferents aus de les que tenim al carrer i viuen a redós del riu Ter podem suggerir-vos unes imatges de diferents aspectes dels carrer Sant Antoni…

dav Aquí tenim al nº 10, començant per dalt esquerra: la polla d’aigua, la tórtora, la truita i la carpa… és una imatge després de la pedregada posterior a la festa del carrer.

dav

En el nº 8, de la mateixa época: mallerenga, mussol, cranc de riu i corb marí. Aprofitem per comentar que les corbs marins que vivien des de feia anys damunt un arbre de la Pilastra, degut al soroll de les màquines i camions de les obres (que ja fa temps haurien d’haver acabat) han agafat la maleta i han sortit de vacances… esperem que tornin aviat). Són unes aus extraordinàries a l’hora de pescar i majestuoses quan estenen les ales per assecar-se de la remullada mentre fan la digestió.

sdrara és el torn del nº 6: un desaparegut pit-roig, ànec collverd, senglar amb llaç groc (políticament correcte i al dia) i un esplugabous que és independentista blau.

ErithacusRubecula.jpg és una imatge del pit-roig que ben segur, com el seu estadant està de vacances.

Us avancem unes dades sobre aquest interessant ocell: El seu període de nidificació va d’abril a agost, fent una o dues postes l’any amb cinc o sis ous per posta (d’un color blanc amb taques brunes), que incuba la femella durant 13 o 14 dies. La còpula es produeix a partir del desembre. Generalment la femella va a trobar el mascle en el seu territori. Fan el niu a forats d’arbres o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeix un niu hemisfèric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls. Hem de concloure que es va enamorar i ha anat a fer una nova vida. Igual torna per la festa proper, el desembre sortirem de dubtes, que és quan festegen.

dig és la pancarta que ens recorda el nostre barri, BARRI DEL TER… ara està en posició mitjana, a la cruïlla del 2 carrers. Hom diu que s’haurà de repintar… té 5 anys i comencen a notar-se.

dig

al balcó de l’Arseni i la Jani , envoltat de plantes hi ha un blauet amb bec d’espavilat mirant la cinta.

dav ja pel nº 7 tenim una llúdriga, mascota del barri (amb 6 anys entre nosaltres) i un oriol (un ocellet ens ha comentat que l’Oriol dorm a l’habitació que dóna a aquest balcó… coses de l’idioma.

davUi! aquesta té literatura: es tracta de la visita per una escala supletòria, portada a coll, del Romeu que visita a la Julieta. Igual gràcies a un forat negre, el William Shakespeare va veure-ho en la seva boa màgica i es va animar a escriure aquesta obra:Romeoandjuliet1597.jpg Ep! que els del CNI estan investigant el cas. En Pere i la Salut ja estan avisats.

dav Ara tornem al dia a dia, era la setmana passada, el pati-galeria de la Mª Àngels i en Gil van rebre la visita d’un dissenyador que amb la tela de 7 x 2 metres, i bona inspiració amb els seus artefactes de disseny per fer l’esbós de la dona d’aigua que havia de convertir-se en la Goja de la Pilastra.

dig després de treballar de valent el grup PLIS – PLAS: en Lluís Bosch Martí i en Llorenç Carreras, aquell fragment de toldo de rebuig llueix de manera notable una guapa i enigmàtica dona d’aigua del riu Ter que viu a la illa del ter a la zona de la Pilastra, ara ja batejada com la GOJA de la PILASTRA. Confiem poder-la batejar ben aviat… el vilatans ja poden començar a posar les ampolles de cava a refredar i preparar el regal pel bateig que es farà algun cap de setmana aviat.

Si ho mireu bé, de manera presencial, tot i els temps, vent, humitat, sol… encara veureu escates brillants gràcies a la col·laboració de la Mª Àngels.

digperò no tot han estat flors i violes… aquest passat dimarts s’ha girat un vent que Déu n’hi do… i el deu Eolo ha tingut gelós de la Goja de la Pilastra… i com que ella, molt formal no li feia cas als seus requeriments… ha acabat atacant com qualsevol amant gelós i l’ha agredit, esquinçant-la a l’altura de la mà. Ep! nosaltres, bons ciutadans enseguida hem anat a ajudar-la… i mentre l’Eolo seguia atacant entre en Joan, en Pere i en Llorenç, lluitat com senglars (en la llengua del Cervantes: «jabatos») fins aconseguir baixar-la i en una operació delicada de més d’una hora de rellotge retornar-la a la zona de confort com si no hagués passat res. Ep! que van venir molts veïns a ajudar… cadascú proposava un remei… però al final va quedar guarida mentre en Pere, l’Andreu i en Llorenç esmolaven les mans fins deixar-hi part de la pell… però la Goja es mereix això i més.

Ara us la podem presentar de nou amb alguna cicatriu de guerra que també és important.

davEn Pere fa cara de cansat i satisfet alhora, la feina ben feta no té frontera!

dav per no deixar-me cap nom, aquí tenim una imatge del capvespre… se’ns veu suats, cansats i satisfets, potser una mica moguda i tot…

dav i una de posterior amb el fotògraf,

dav

Amb la feina acabada ens vam poder acomiadar i cap a caseta falta gent.

Gràcies a un bon amic que  ens ha enviat el cant del pit-roig podem escoltar-lo des de casa… orelles netes i endavant

Al meu ordinador hi ha 9 minuts però és un fitxer masa gran per a poder-lo compartir.