L’INFLUX de la LLUNA

Fa uns dies que he estat repassant un llibre que curiosament ha estat poc llegit…

 és una novel·la de l’escriptor James Attlee, que va néixer a Maidstone, viu a Oxford, però treballa a Londres. (pot comparar la diferència de llum a un poble i a una gran ciutat)

Ell considera que els humans estem dissenyats per respondre a l’influx de la lluna.

La mitologia ens parla d’un pastor que es deia Endimió…

En aquesta pintura es veu com el pastor Endimió mentre dorm és observat per la Lluna, també coneguda com Selene.

Hi han diverses versions d’aquest mite hel·lènic clàssic… però de manera abreujada:

  • Segons la mitologia grega, Endimió (en grec antic Ἐνδυμίων) va ser un rei de l’Èlida, fill d’Aetli (o de Zeus, segons altres) i de Càlike.
  • Fou pare d’Epeu, Etol i Peó.
  • La deessa Selene se n’enamorà, i ell demanà a Zeus de poder dormir eternament per mantindre’s sempre jove i no desplaure la seua estimada, que cada nit el veia en passar. Va ser venerat com a divinitat.

En Cerverí de GirOna ens comentarà una versió un pèl + llarga:

Endimió era fill del rei d’Elea, ciutat grega situada a l’Àsia Menor (Turquia actual) com quer no tenia gaire feina al palau dels pares… s’avorria i va decidir anar al bosc a guardar un ramat… en aquells temps als boscos passaven moltes coses, els deus perseguien a les deesses, herois, mortals… hi havia fades i follets… i un munt d’éssers diürns i nocturns que donaven vida al bosc.

I ja sabeu que per la nit, la deessa és Selene que ens il·lumina amb la seva claror màgica diferent a la del sol.

Selene vigilava i va quedar enamorada de la bellesa, joventut i… el que us vulgueu imaginar d’un jove pletòric de vida… cada dia Selene vigilava a Endimió mentre dormia en un refugi al Latmus i se’n va anar enamorant cada dia més.

No queda clar com va succeir… però els autors de l’època ens comenten que van tenir 15 fills… i heu de saber que en aquells temps clàssics existia el calendari olímpic de 15 mesos… diu un mussol que va venir de l’Olimp, on viuen els déus i deesses principals que el calendari és un record d’aquesta història d’amor…

Endimió, com tot mortal enamorat era una mica presumit i va demanar al Pare-Déu Zeus que no permetés que canviés amb el temps, esperant que li concediria eterna joventut, però el que va passar és que Endimió no va despertar mai del seu somni.

Alguns poetes consideren que va ser el déu Hipnos, el déu del son, gelós per la seva bellesa, el va fer dormir amb els ulls oberts i així, sense proposar-s’ho, va fer que Selene pogués admirar completament el seu rostre.

Sigui com sigui la cosa va acabar com la majoria d’històries d’amor… per això vaig fer un viatge i vaig entrar a la biblioteca d’Apolodor a fer una consulta… vaig trobar un pergamí antic on vaig poder llegir:

Càlice i Etli van tenir un fill anomenat Endimió qui hauria portat un grup d’eolians de Tessàlia i van fundar Elia.

Però d’altres diuen que era fill de Zeus, el qual hauria plantejat al seu fill què era el que preferia fer i Endimió hauria triat dormir per sempre sense envellir ni morir.

Endimió hauria tingut un fill amb una nimfa, o segons algunes versions amb Ifianassa.

Aquest fill, Etol, hauria matat Apis, el fill de Foroneu i després hauria fugit fins a les terres dels Coribants.

Un cop allà hauria matat als que l’havien acollit,( Doros, Laòdoc i Polipetes), els fills de Ftia i Apol·lo, convertint-se així en el rei d’aquelles terres, que les hauria canviat de nom, anomenant-les Etòlia com ell.

Com que no acabava de treure l’entrellat vaig anar a Alexandria… que presumeix de tenir la millor biblioteca del món mundial i allà vaig trobar un altre volum… un papir signat per un tal Pausànias… així vaig saber que Endimió va enderrocar Climen, fill de Cardis, a Olímpia.

El primer a governar aquestes terres era Etlios, fill de Zeus i de Protogenia, la filla de Deucalió i pare d’Endimió.

La lluna (Selene) se’n va enamorar i van tenir quinze filles. Altres diuen que Edimió es va casar amb Asterodia (altres l’anomenen Cromia), la filla d’Itonos, el fill d’Amficcíon; altres diuen que la seva esposa era Hyperippe, la filla d’Arcas.

Però tots estan d’acord que Endimió va engendrar Peon, Epeu, Etol i també una filla anomenada Euricide. Endimió va proposar als seus fills que fessin una cursa a Olímpia per decidir qui es quedaria el tron.

Epeu la va guanyar, després Etol s’hi va quedar amb ell mentre Peon, va emigrar avergonyit per no haver-lo vençut i es va establir en una zona més enllà del riu Axius i va anomenar aquelles terres Peònia.

Pausànias diu haver vist una estàtua commemorativa d’Endimió al tresor de Metapont a Olímpia.

I vet aquí que ja no vaig consultar res més… el que hem de recordar és la història d’amor d’Endimió i Selene… les altres aventures “si no e vero, e ben trovato” que diuen a Itàlia.

Retornem a l’autor James Atlee… segur que els pacients blocaires consideren que en Cerverí en fa un gra massa al dedicar-li un article a l’amor de Selene i Endimió… res + lluny de la veritat.

Us heu preguntat com es calcula la Pasqua, la festa sagrada + important de la religió cristiana en totes les seves variants ?

Primer un repàs a aquesta festa, hi ha algun despistat que segueix el bloc i cal ajudar-lo:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pasqua_de_Resurrecci%C3%B3

I com es calcula?

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diumenge_de_Pasqua

Pels que no tenen temps de llegir el llarg apunt de la viqui:

La Pasqua no es celebra una data concreta, sinó en el diumenge que segueix el pleniluni successiu de l’equinocci de primavera (21 de març). La data, doncs, pot variar entre el 22 de març i el 25 d’abril.

En altres paraules:

  • Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera (o sigui, que caigui a partir del 21 de març, inclòs)
  • Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la Pasqua jueva (que se celebra la primera lluna plena de primavera, o sigui, que caigui a partir del 21 de març, inclòs)

Els matemàtics ens ajuden a calcular el dia amb l’algoritme de Butcher… altres miren i observen la lluna… i no falla mai!

Podem fer una ullada a l’article d’un col·lega blocaire:

http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2013/03/por-que-la-semana-santa-cae-cada-ano-en.html

Ep! ara no us penseu que la Lluna i/o Selene només té influència sobre el món cristià… també sobre el Ramadà del món islàmic.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sawm

I com es calcula l’inici del Ramadà?

https://amazighen.wordpress.com/2011/07/28/como-se-calcula-el-inicio-del-ramadan/

Queda clar que aquesta Festa sagrada pels islàmics també està dirigida per la Lluna… Selene ens vigila i controla suament amb els seu influx…

Els jueus també celebren la Pasqua… ja tenim + ciutadans influenciats per Selene…

Si fem una mirada a l’Orient… i ens parem amb Buda… resulta que va ser il·luminat sota l’influx de la lluna.

Una ullada a l’article de la viqui ens recordarà quelcom sobre Buda…

https://es.wikipedia.org/wiki/Buda_Gautama

El fet + important pels seguidors de Buda és la seva il·luminació… va succeir així:

Después de adiestrarse en esta práctica durante seis años, comprendió que estaba a punto de alcanzar la iluminación. Entonces, caminó hasta Bodh Gaya, y allí, el día de luna llena del cuarto mes del calendario lunar, se sentó en la postura de meditación bajo el Árbol Bodhi e hizo la promesa de no abandonar su meditación hasta no alcanzar la iluminación perfecta. Con esta resolución, entró de nuevo en la concentración, semejante al espacio, del Dharmakaya.

Fins i tot el dictador Mussolini, que no devia tenir el cap gaire clar… tenia por de la Lluna, en especial quan hi havia tempesta… tenia por que un llamp el toqués i l’adormís com a l’Endimió per sempre.

Un viatger… ja en queden pocs, em va comentar que hi ha indígenes que encara viuen d’acord amb la Mare Natura… i quan surten de nit viatgen sota l’ombra de la lluna, fins i tot mesuren el fred de la nit per la quantitat de gossos que necessiten per mantenir l’escalfor quan s’estiren per dormir… una nit d’un gos, una nit de dos gossos… pura poesia.

Els dies de lluna plena és el millor dia per sortir de copes… això és el meu record! la Lluna plena t’ajudava a trobar el camí de retorn tot i les delicades condicions del personal.

Els cicles de la Lluna estan relacionats amb el mateix principi de civilització. La Lluna va ser el que va permetre als humans començar a mesurar períodes de temps + llargs que un dia.

Al sud de França, un arqueòleg va trobar un ós de 25.000 anys que té tallats2 cicles lunars complets… era un calendari primitiu.

L’amor i la malenconia hi continuen emparentats… pregunteu-vos la seva influència en artistes com: Velázquez, Turner, Marinetti, Goethe, Saint Exupéry, Ruskin, Picasso, Leopardi, Cerverí de GirOna…

A Anglaterra els poetes consideren que la lluna és el principal responsable que Chelsea, sigui el barri bohemi de Londres… la llum de la Lluna es reflexa d’una manera pròpia sobre el riu Tàmesi i molts van escollir viure a la vora.

Els experts en visió ens diuen que a la retina hi ha 2 menes de receptors de llum:

  • els cons que fem servir per a la visió diürna
  • els bastons són extremadament sensibles i operen en la foscor.

Els psiquiatres estudien que quan hi ha falta de llum… hi ha imaginació….el cervell omple les imatges que no veiem clares i el subconscient escull el que veiem.

Diuen els oftalmòleg que tenim possibilitats de visió nocturna amb la llum de la Lluna… però tot i que seria millor que la visió de l’òliba, triguem molt a activar-la, si ens passéssim un parell de setmanes a les fosques, la visió se’n aguditzaria molt… es diu que ens permetria veure una espelma encesa a 30 km (potència teòrica)

El llibre és molt interessant però potser el + pràctic d’aquest il·luminat autor per Selene és la seva defensa en campanyes contra la contaminació lumínica.

Podem fer una ullada a aquesta associació…

http://www.celfosc.org/indice.html

No oblidem que contemplar la Lluna és una filosofia de vida, connecta amb la nostra essència

Avui ens acomiadarem amb una música molt adient, “Clar de lluna” de Debussy,

Petó.net de Selene

Cerverí de GirOna