DURRUTI

Aquest passat dimarts, 6 de desembre mentre uns celebraren la Constitución, altres treballaven, molts feien festa amb indiferència… el Diari de Girona publicava en la columna del col·laborador Lluís Bosch Martí,

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/12/06/durruti-80e-aniversari-revolucio-social/817961.html

Curiosament per les noves generacions no saben gaire qui era aquest Durruti… posarem unes pinzellades que podeu trobar a qualsevol enciclopèdia i alguns clips multimèdia que ens ajudaran a conèixer aquest malaguanyat i interessant personatge.

Tothom hauria de recordar:

  • José Buenaventura Durruti Dumange (Lleó, 14 de juliol de 1896 – Madrid, 20 de novembre de 1936)
  • Fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
  • Nascut a Lleó, va començar a treballar amb 14 anys a la seva ciutat natal, on era mecànic ajustador, i va treballar al sector ferroviari.
  • Exiliat 3 anys a Paris, allà va treballar de mecànic.
  • Participà activament en diferents escamots del 1922 al 1933.
  • Durant l’inici de la Guerra Civil va tenir un interessant paper a BCN, Saragossa i Madriz on va morir.

Retornem a la seva biografia, de manera + reposada:

  • Al 14 anys (1910) comença a treballar a León, com mecànic ajustador., i va treballar al sector ferroviari
  • El 1917, la Unió General de Treballadors (UGT) va organitzar una vaga en la qual Durruti va participar activament. El govern va cridar a l’exèrcit per reprimir-la i hi van morir 17 treballadors, 500 persones en resultaren ferides i 2.000 empresonades sense judici.
  • Durruti va ser aconsellat d’exiliar-se a França abans de ser represaliat.
  • A l’exili, fins al 1920 (3 anys), va treballar de mecànic a París.
  • Al retornar a Barcelona, s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (+ radical que la UGT).
  • El 1922 formà juntament amb Joan García Oliver i Francisco Ascaso el grup “Los Solidarios”, al qual se li imputà, un any més tard, l’assassinat del cardenal Juan Soldevila y Romero, produït com a represàlia de l’assassinat de Salvador Seguí, el “Noi del Sucre”.

Noi del Sucre

  • Va fugir i va recórrer l’Argentina, Uruguai, Mèxic i altres països llatinoamericans i europeus.
  • No escarmentava i pel juny del 1926, amb Ascaso i Gregorio Jover Cortés, intentaren, sense èxit, assassinar Alfons XIII i foren empresonats a França durant 6 mesos.
  • Ja al 1931, tornà a BCN i es va integrar a la Federació Anarquista Ibèrica de la CNT-FAI —bel·ligerant amb la II República— i participà en les insurreccions de 1932 i 1933. [que no comentem per no allargar-nos massa].

Ja passem al seu important paper al principi de la Guerra Civil:

  • En esclatar la Guerra Civil el 1936, va ser un dels principals protagonistes dels successos revolucionaris de juliol, formant part del grup “Nosotros” (successor de “Los Solidarios“) en la direcció de la defensa de la ciutat de BCN, en la qual va morir el seu company de tota la vida Francisco Ascaso per un tret procedent del bàndol facciós. [està enterrat al cementiri de Montjuïc]

  • El 20 de juliol, ja derrotat l’alçament a Barcelona i sent la CNT qui controlava la situació, sobretot després d’apoderar-se de les armes de la caserna de Sant Andreu de Palomar, els seus principals dirigents van tenir una primera entrevista amb el president de la Generalitat, Lluís Companys.
  • En una segona trobada l’endemà, després del ple de Federacions locals de la CNT, Durruti, juntament amb altres principals dirigents de la CNT, van proposar integrar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, i fou acceptat per les altres organitzacions. Aquest comitè (format per llibertaris, republicans nacionalistes i marxistes) es va convertir en el veritable poder a Catalunya, ratificant la Generalitat posteriorment el que es decidia.

  • Cansat Durruti de les disputes internes i del desgast del Comitè de Milícies Antifeixistes (del qual era cap del departament de Transports) va decidir passar al front, començant per alliberar Saragossa dels franquistes, i que era, després de BCN, un altre gran nucli urbà anarquista.
  • Es va formar llavors la famosa columna Durruti, que va prendre rumb a Saragossa amb escàs subministrament d’armes i artilleria, per la qual cosa va haver de limitar-se a prendre els pobles per on passava. Estava integrada per un 2.500 voluntaris i voluntàries.
  • Va començar a posar en pràctica els seus ideals… en aquests pobles els camperols es veien lliures per fer la revolució: els terratinents eren expropiats de les seves terres, les quals eren col·lectivitzades, s’abolia la propietat privada i s’instaurava el comunisme llibertari.
  • El novembre d’aquest 1936, va marxar a Madriz amb la seva columna a contenir l’ofensiva de les tropes colpistes (Batalla de Madrid).

Aconsellable fer una ullada a aquesta web:

http://durrutisangreanarkista.blogspot.com.es/2011/11/la-columna-durruti.html

on podreu trobar molta informació i 64 imatges complementàries.

Podem recordar les paraules tipus !arenga” que Durruti i altres companys van dir al voluntariat:

“Salid de vuestras casas. Arrojaos sobre el enemigo. No aguardéis un minuto más. En este preciso instante habéis de poner manos a la obra. En esta tarea han de destacarse los militantes de la CNT y de la FAI. Nuestros camaradas han de ocupar la vanguardia de los combatientes. Y si es preciso morir, hay que morir (…). Os decimos que Durruti y el que os habla -García Oliver- partirán al frente de las columnas expedicionarias. Mandamos una escuadrilla de aviación para bombardear los cuarteles. Los militantes de la CNT y de la FAI han de cumplir con el deber que exige la hora presente. Emplead toda clase de recursos. No aguardéis a que yo finalice mi discurso. Abandonad vuestras casas, quemad, destruid. Batid al fascismo”.

columna Durruti 2

Fins i tot es va editar un retallable sobre aquest columna Durruti.

Durruti 3

Durruti carnet

sortida C Durruti

Retornem altra vegada a la seva biografia…

  • Quan es trobava a les proximitats de la ciutat universitària de Madrid (ocupada pels colpistes) va ser ferit mortalment per un tret la procedència del qual no està gens clara, i hi ha diverses hipòtesis sobre l’origen de la bala que el va matar.
  • La hipòtesis + aceptada i que es va fer oficial, difosa l’endemà, assegurava que un tret provinent d’un hotel ocupat pels feixistes a la plaça de la Moncloa –situada a prop d’un quilòmetre de distància– hauria impactat contra Durruti al pit.
  • Les altres versions són menys creïbles ja que afirmen que es va disparar accidentalment en baixar del cotxe amb la seva pròpia arma, anomenada naranjero (versió espanyola del subfusell Schmeisser MP28 II, al qual mancava el mecanisme de seguretat i podia disparar-se per un simple cop de culata contra el terra). De totes maneres Garcia Oliver, company de Durruti des dels temps de “Los Solidarios” i que va ser la persona que va acompanyar Durruti al front de Madrid viu i que el va acompanyar de tornada a Barcelona mort, explica en el seu llibre autobiogràfic “El eco de los pasos” que aquesta història mai no se la va acabar de creure, perquè Durruti mai en la seva vida va usar un naranjero, utilitzava una pistola; i que tampoc apareix mai amb aquesta arma a les fotografies, tot recordant que Durruti es feia acompanyar permanentment per un fotògraf i un metge.
  • Segons Abel Paz, anarquista i biògraf de Durruti, la bala li va entrar per darrere, amb la qual cosa, per molt perillosos que fossin els naranjeros, era difícil, diu, sostenir la teoria de l’accident.
  • Altres conjectures apunten que va poder ser assassinat per agents estalinistes o bé, fins i tot, pels mateixos anarquistes rivals.

Si disposem d’una hora, val la pena invertir-la en aquest documental:

També és excel·lent aquest altra clip:

I pels + pacients que volen conèixer informació de primera mà… una entrevista amb el Durruti…

Ens acomiadarem amb una de les músiques d’aquells dies… “A las barricadas”

Un petó.net

Cerverí de GirOna